Una classe d'una petita escola de poble a la Polònia de 1935. Una comunitat fraternal... només en aparença. Els antics companys de classe s'enemisten primer amb l'arribada dels soviètics el 1937 i es massacren quatre anys després amb la invasió nazi. En una de les parets de l'escenografia hi ha documents i fotografies que il·lustren aquesta història esfereïdora. Sobretot perquè la versió oficial va ser durant molt de temps que els nazis havien cremat vius almenys 350 veïns jueus de Jedwabne, però un estudi de 2001 va concloure que havien estat els catòlics del mateix poble. El text de Slobodzianek és de 2008 i quan es va representar a Polònia va remoure consciències. CARME PORTACELLI, directora escènica "Tot allò que sigui la consciència de les coses és optimista. És a dir, com més memòria històrica tinguem, menys podem repetir el passat. Suposo que per això molta gent no vol la memòria històrica." El canemàs teatral s'estructura en escenes a manera de lliçons per al futur. Són els morts d'avui els que expliquen i escenifiquen els fets des de 1935 fins als nostres dies. Un joc escènic absolutament coral interpretat per tres actius i set actors entre els quals figuren Rosa Boladeras, Lluïsa Castell, David Bagès o Roger Casamajor. Es tracta d' una coproducció de la Factoria Escènica amb el Lliure, però Portacelli va rebre la proposta del text des del Festival de Primavera de Polònia, a on la peça viatjarà l'any que ve.
