Evidentment, un teatre no és un museu. Jornada de portes obertes no vol dir entrar i sortir de la sala quan a un li ve de gust. Ahir, abans de la representació, s'havien de retirar les entrades de la guixeta, però sense pagar. El preu el decidia cada espectador al final de la funció I aquesta és la urna on al final de l'espectacle, el públic aboca el que creu que val la funció que ha vist. No només decidia el preu. També el guió de l'espectacle. 'Xerraires. Improvisant en busca d'autor' és efectivament un exercici d'improvisació en el qual Lluis Graells i Gabriel Solans són a les mans d'un públic, majorment jove i amb ganes de gresca, decidit a posar-ho difícil. EMPAR LÓPEZ, directora del Teatre del Raval "Estem treballant molt la recerca de nous públics, perquè el teatre està canviant, sobretot el teatre petit. Ja no n'hi ha prou amb tenir un teatre obert, una cartellera i venda d'entrades." L'espectador era ahir l'autèntic rei de la sala. En el tram de la funció, algun va acabar fins i tot graduant-se en interpretació. La iniciativa del Teatre del Raval és encomiable, i així ho va entendre el públic. Tothom va passar per l'urna, cadascú d'acord amb les seves possibilitats i judici sobre el que havia vist.
