La soprano Montserrat Caballé ha mort aquest divendres a la nit als 85 anys a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. Caballé ha protagonitzat una carrera professional d’èxit amb la interpretació d’un centenar de personatges d’òperes en escenaris de tot el món. Nascuda a Barcelona el 12 d’abril del 1933, Caballé va començar de ben jove al món de la música amb les classes Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va haver d’abandonar un temps per la salut precària del seu pare, situació que la va fer obligar a treballar per pagar-li una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui va sufragar les depeses de la seva formació, de manera que va poder continuar els estudis a principis de la dècada dels 50. Allà, hi coneixeria les sopranos que van influir a enlairar la seva carrera professional, com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia, i directors com Napoleone Annovazzi.
Després dels seus estudis al Conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l’any 1955 interpretant Serpina de l’òpera ‘La serva padrona‘ en dues actuacions a l’estiu d’aquell any a València, Reus i Figueres. L’any següent va ingressar al Teatre Municipal de Basilea. La seva estrena al Liceu no arribaria fins al 1962, quan va interpretar ‘Arabella’, de Richard Strauss, després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on en aquesta darrera ciutat va triomfar com a Donna Elvira, de ‘Don Giovanni’. El seu reconeixement ja era un fet a escala internacional i la seva consolidació va arribar el 1965 al Carnegie Hall de Nova York, després de substituir Marilyn Horn a ‘Lucrezia Borgia’, una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n’acabaria interpretant un ampli ventall d’òperes, juntament amb altres de Giuseppe Verdi.
També al 1965, va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite al ‘Faust’ del compositor francès Charles Gounod. Ja a la dècada dels 70, va tornar a creuar l’Atlàntic per estrenar-se a la Scala de Milà amb ‘Norma’, de Bellini, i representar Violetta, a ‘La Traviata’, al Convent Garden de Londres.
Al llarg de la seva trajectòria, Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d’Astúries (1991), juntament amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre d’altres. A més, el seu retorn al Gran Teatre del Liceu el 2003 —després d’uns anys apartada dels escenaris per problemes de salut— amb l’òpera ‘Enric VIII’ la va fer mereixedora del Premi Nacional de Música, i també va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament. El periodista expert en òpera i col·laborador del programa de betevé Àrtic, Albert Galceran, assegura que Caballé era “una de les veus més llegendàries del segle XX”, un “fenomen comparable amb Maria Callas”.
A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar conjuntament amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema ‘Barcelona’, que posteriorment s’acabaria convertint en l’himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s’admiraven mútuament i que van arribar a treure un àlbum junts, no van poder cantar junts aquest tema a la inauguració dels Jocs, ja que el cantant britànic va morir l’any abans com a conseqüència de la sida.
El funeral per la intèrpret serà aquest dilluns a les 12 h al Tanatori de les Corts i la sala de vetlla s’obrirà aquest diumenge al migdia.
Primers problemes de salut
A l’octubre del 2012, la soprano va patir un ictus lleu mentre es trobava a l’estranger que no li va afectar la mobilitat ni la parla, tot i que una conseqüència d’aquesta afecció va ser la fractura d’húmer, per a la qual va rebre un tractament conservador i va evitar, així, passar pel quiròfan. Aquest contratemps la va obligar a suspendre un concert a l’Auditori de Girona.
Problemes amb Hisenda
Durant els últims anys, Caballé ha estat pràcticament retirada de la vida pública i ha estat notícia pels seus problemes amb Hisenda després que el fisc considerés que no va pagar mig milió d’euros el 2010. Finalment, la soprano va arribar a un acord amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l’Advocacia de l’Estat per no anar a judici ni a presó —va acceptar una pena de sis mesos de presó que quedaria anul·lada amb l’abonament d’una multa.
Anteriorment, a l’abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda, amb l’objectiu de buscar una reducció de la possible pena que se li pogués imposar per suposat frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, s’hi van sumar 75.000 euros en concepte d’interessos.
En la seva declaració davant del jutge va negar que defraudés a Hisenda durant el 2010. Segons va explicar, aquell any va residir a Andorra i només s’acostava a Barcelona per anar al metge 0 agafar un avió, mentre que la fiscalia sostenia que la soprano va residir a la capital catalana.
