De traç inconfusible, Antoni Tàpies i Puig va ser capaç de crear un estil propi. Considerat un dels grans mestres de l'art d'avantguarda, pràcticament NO va trepitjar mai una escola d'art i es va formar de manera autodidacta. Als 18 anys va tenir tisi i va ser durant la convalescència al sanatori de Puig d'Olena quan es va refugiar en l'art per tirar endavant. Pocs anys més tard, va fundar el moviment conegut com a Dau al Set. La seva obra ja s'havia impregnat de surrealisme. A poc a poc l'art de Tàpies va anar evolucionant cap a l'informalisme que el va fer mundialment famós. És en aquest moment quan comença a utilitzar materials per a les seves obres fins llavors mai considerats artístics, com per exemple cordes, paper o pols de marbre. Programa 'L'entrevista' Provinent d'una família de polítics catalans, Tàpies va utilitzar la seva obra per reivindicar el seu catalanisme. De fet, va acceptar diversos encàrrecs institucionals. N'hi ha un, però, que va quedar només en un projecte. El mitjó foradat, obra enorme i controvertida que havia d'ocupar la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, però que va acabar, en forma de rèplica, a la seva fundació. Situada al cor de l'Eixample, la Fundació Tàpies acull obres de tots els períodes de l'artista. Va obrir portes l'any 1990 però el 2010 es va reinaugurar. Aquesta va ser la seva última visita a la sala. Dins d'aquestes parets hi ha centenars d'obres de l'artista amb molt camí encara de recorregut. Reconeixen els experts que és un material que, com el dels grans autors, mai no acabarà de dir el que havia volgut dir. DANIEL GIRALT-MIRACLE, crític d'art XAVIER ANTICH, president de la Fundació Antoni Tàpies Queda molt de temps per endavant pq la figura de tapies impregni.. "14:20 Amb obra Tàpies ben just ara endevinem l'abast del seu protagonisme en l'àmbit internacional de l'art, I impotrància per l'art i també per la cultura del nostre temps. Era intel·lectual compromès amb el seu temps." L'artista, no obstant, vivia contra relloge, amb l'eterna preocupació de no disposar de temps suficient. "El que em preocupa és que mai no acabi tot el que tinc per fer."
Antoni Tàpies i Puig
(Barcelona 1923) va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Arts (1990), la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1992), la Medalla d’Or de la Generalitat (1983), la Medalla Picasso de la Unesco (1993), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat (1995) i el Velázquez d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura (2003). El 2010, Joan Carles de Borbó el va nomenar marquès de Tàpies, per la seva contribució al món de les arts plàstiques i la cultura.
Tàpies va néixer el 1923 en el si d’una família burgesa de la ciutat. El seu pare, Josep Tàpies i Mestres, era advocat, i la seva mare, Maria Puig i Guerra, era filla de polítics vinculats al catalanisme. Als 18 anys va patir una llarga convalescència, durant la qual va començar a dibuixar. Un cop recuperat, el jove Tàpies va compaginar el dibuix amb els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, que va abandonar el 1946 per dedicar-se en cos i ànima a la seva nova passió.
Va ser un dels fundadors del grup avantguardista Dau al Set (1948), conjuntament amb el poeta Joan Brossa i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot. Un col·lectiu que Tàpies va abandonar pocs anys després. També el 1948 va conèixer un dels seus pintors més admirats, Joan Miró. El 1950 va exposar per primera vegada sol a les Galeries Laietanes de Barcelona i va viatjar a París amb una beca de l’Institut Francès. A París va conèixer Pablo Picasso i va entrar en contacte amb les idees d’esquerres i la pintura abstracta.
Un català universal
Va ser un artista compromès amb Catalunya i contra la dictadura de Franco. A finals dels anys 60 va intensificar la seva oposició a la dictadura, i la seva obra s’identifica amb els valors de la catalanitat, amb obres com ‘L’esperit català’ (1971), ‘Pintura romànica amb barretina’ (1971) i ‘Sardana’ (1971). Va ser empresonat per assistir a una assemblea clandestina per protestar contra el Procés de Burgos.
De la seva obra principal en destaquen ‘Gran pintura gris’ (1955), ‘Oval blanc’ (1957), ‘Porta gris’ (1958), ‘Quadres grisos sobre marró’ (1959), ‘Forma triangular sobre gris’ (1961), ‘Gran ics’ (1962), ‘Relleu ocre i rosa’ (1965), ‘Incrustació i xifres’ (1974), ‘Empremta de cadira’ (1980), ‘Homenatge a Picasso’ (1981), ‘Díptic de campanya’ (1991), ‘Inspiració'” (1991), les xilografies ‘Nocturn’ i ‘Gest'” (1995), ‘Rinzen’ (1998) i el cartell del centenari del Futbol Club Barcelona (1999).
Neix la Fundació
El 1990 es va crear la Fundació Antoni Tàpies, a l’antiga seu de l’Editorial Montaner i Simon al carrer d’Aragó, un edifici projectat per Lluís Domènech i Montaner el 1879. L’edifici, coronat per l’escultura ‘Núvol i cadira’ (1990), exposa l’obra de Tàpies i d’altres artistes contemporanis. El 3 de març de 2010, la Fundació va reobrir portes després de dos anys d’obres. Un mes després, el rei Joan Carles el va nomenar marquès de Tàpies, en reconeixement a la seva contribució al camp de les arts plàstiques.
