"Muchas veces yo lo pienso: la mitad de mi vida es de papel! Esto es bonito" Inoblidables, la seva mirada picardiosa i la seva cabellera blanca. La fada de la literatura, Ana María Matute, deixa una obra extensa que ha encantat generacions de lectors i amb què ha obtingut un reconeixament unànime. Membre de la Reial Acadèmia Espanyola, va guanyar gairebé tots els premis nacionals de lletres, entre els quals el Cervantes, el Nacional de Literatura i el Planeta. L'autora d''Olvidado rey Gudú' i de 'La torre vigía' també va crear una inabastable obra per a joves i nens. Al seu fill li va dedicar la majoria dels contes. Personalitats del món literari i polític ja li han retut homenatge. Abans de morir va expressar el desig que es publiqui la seva última novel·la, titulada 'Demonios familares'. L'editorial Destino ja ha assegurat que l'obra arribarà al setembre.
A Matute se la considera una de les grans figures de la literatura de postguerra, i deixa darrere seu una prolífica obra, sobretot novel·les, relats curts i contes. L’autora de ‘Olvidado rey Gudú’ escrivia des de ben petita. Matute deia que va començar a fer els primers passos en la literatura als cinc anys. La seva primera novel·la, ‘Pequeño teatro’, la va escriure amb tan sols 17 anys, però no es va publicar fins a 11 anys després. Amb aquesta publicació va aconseguir el Premi Planeta l’any 54. Ana María Matute és autora de 15 novel·les, de les quals destaquen ‘Los mercaderes’, ‘Primera memoria’ i ‘Olvidado rey Gudú’. Aquesta última la va publicar l’any 96, després d’anys de silenci. Matute es va convertir en la tercera dona que va aconseguir el Premi Cervantes per la seva important i extensa obra literària. Va ser l’any 2010. En l’entrega del premi l’autora va sentenciar que “la literatura ha estat el far salvador de moltes de les meves tempestes”.
La literatura infantil de Matute
A l’escriptora sempre li va agradar escriure per als nens i va obtenir diversos guardons, com el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb ‘Sólo un pie descalzo’ (1983). Sobre el món infantil, havia denunciat en diverses ocasions l’actitud dels més petits, que segons l’escriptora estan absorbits per les noves tecnologies.
Barcelonina, de pare i avi català i amb arrels provinent de La Rioja per part de mare, l’escriptora sempre va escriure les seves obres en castellà: “És l’idioma en què penso”, en referència al castellà, que era la llengua que li parlava la mare i que va influir en la seva educació.
Un espai barceloní per a Matute
El Partit Popular de Barcelona ha demanat a l’Ajuntament que dediqui un espai o equipament públic a l’escriptora, que va rebre la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona al 2001.
