Encara que ens pugui semblar una broma, som davant d'una de les obres d'art més influents fetes a Catalunya. L'estudi barceloní Novarama va crear els Invizimals l'any 2009 i han estat comercialitzats, des d'aleshores, amb un gran èxit de vendes. El videojoc i la influència en general de les noves tecnologies en l'art és un dels eixos centrals de l'exposició "Catalunya creativa 1999-2014". Gràcies a la irrupció dels programes informàtics, ara les disciplines artístiques es barregen més les unes amb les altres. En l'era de la globalització, de l'omnipresent Internet i d'una crisi econòmica galopant, els nostres artistes han d'apel·lar més que mai a l'eina més potent que tenen. Es poden fer descobertes de creacions d'allò més reveladores. És el cas del fotoreporter de guerra català Ricard Garcia Vilanova, segrestat sis mesos a Síria i una de les mirades dels principals diaris internacionals o cadenes com la CNN, la BBC o Channel Four. Una mirada calmada i objectiva, allunyada del sensacionalisme que impera avui dia als mitjans. O la feina de l'estudi d'arquitectes Josep Bunyesc, que gràcies als dissenys per ordinador, en tan sols dues hores van construir una ampliació d'aquest refugi de la Vall Fosca amb un molt petit impacte mediambiental.

L’Arts Santa Mònica presenta durant tot l’estiu una exposició de tota mena d’obres d’art fetes a Catalunya durant els darrers 15 anys que, tot i estar marcades per l’ús de les noves tecnologies, estan també en diàleg permanent amb la tradició.

Segons el comissari de l’exposició, Ricard Mas, calia fer una mirada a la producció creativa catalana dels últims 15 anys. Aquesta en concret aplega obres produïdes entre els anys 1999 i 2014. L’any 1999, per l’entrada al nou mil·lenni, però també i especialment per la irrupció d’Internet a les llars dels catalans. Aquesta cada vegada més omnipresent tecnologia impregna totes les obres de creació i aquestes, alhora, conversen amb la tradició, ja sigui de fa dos mil·lennis o potser molt més recent. Aquest diàleg entre el que és nou i el que és tradicional és, segons Mas, la millor manera de copsar la força de l’art contemporani català.

La tria d’obres per a aquesta mostra deixa sorprès el visitant: el còmic, l’arquitectura, les arts gràfiques, els videojocs, el fotoperiodisme, el curtmetratge, l’art més polititzat… Totes les disciplines hi tenen cabuda per parlar d’un eix transversal que les uneix: la forta càrrega de creativitat. Els autors de les obres són prop d’una quarantena d’artistes i professionals diferents, mostra de la Catalunya més creativa dels darrers anys.

Però l’exposició “Catalunya creativa: creativitat + tradició” no és pas un poti-poti d’obres d’art diverses. Ans al contrari, hi trobem un discurs ben embastat que ens proposa un recorregut per les propostes dels joves talents catalans, marcats tots per l’era de la comunicació, de les noves tecnologies i -això també és important- per la crisi que viu el nostre país.

L’exposició actual tancarà portes el 28 de setembre, però és l’inici d’una trilogia que també relacionarà la creativitat amb la percepció i, finalment, amb la investigació.