La mostra, situada a la primera planta del Mobile World Centre, està dividida en cinc temàtiques. La més gran és l’àrea dedicada a les fotografies de grans agències internacionals com Magnum, Getty, AFP o Reuters. Destaquen algunes fotografies com una imatge dels congressistes del Mobile World Congress en una àrea de descans on la majoria de persones no interaccionen amb la resta perquè està pendent del mòbil. O una altra imatge que desperta interès és la d’un professor de Kenya, amb un vestuari totalment africà, envoltat d’un ramat de vaques i amb un mòbil a la mà.
L’exposició també recull l’empremta del mòbil en les portades dels mitjans de comunicació amb exemples de ‘The New Yorker’, ‘The Economist’ i ‘Dier Spiegel’, entre d’altres. La part audiovisual de la mostra consta d’una selecció de curtmetratges rodats amb el mòbil a la ciutat. Els visitants també es trobaran amb talls de pel·lícules clàssiques, les quals es comparen amb produccions actuals per veure com la gent ha deixat d’utilitzar ràdios, rellotges, despertadors i blocs de notes, i s’ha passat al telèfon intel·ligent. També hi ha un espai on es poden observar les fotografies fetes per l’artista Cesar Segarra, que ha captat instantànies de ciutadans anònims que fan ús del mòbil al carrer.
Mostra permanent de mòbils antics
El Mobile World Centre ha estrenat una altra exposició que vol ensenyar l’evolució dels telèfons mòbils: des dels més antics -n’hi ha de 1988 i que destaquen per les seves grans dimensions- fins als més moderns. Actualment s’hi exposen 16 aparells que criden l’atenció sobre els escolars que visiten la mostra, i que pregunten sorpresos als guies: “Aquests mòbils, de debò existien?”.
