A simple vista hi ha tres objectes penjant enmig d'una sala buida. Però si ens ajupim descobrirem les instantànies d'algú fent un salt en l'aire. De manera subtil, Michael Snow ens repta a moure'ns per l'espai i a conèixer quins secrets amaguen cadascuna de les seves obres. Tot i la gran varietat de projectes en què ha treballat el canadenc, tots tenen un denominador comú: la participació de l'espectador. GLÒRIA MOURE comissària de "Michael Snow. Seqüències" "Si hay unas fotografias colgadas y solamente agachandote las puede ver, el espectador tiene que hacer el esfuerzo de ver qué pasa. O una pieza que puede parecer una escultura de acero, muy bonita, si no tienes la curiosidad de mirar por los agujeros te perderás que por dentro es un periscopio." AIDA SISA "Estem veient coses divertides, les seqüències d'imatges, el transcurs,... és força interessant." MARINA MELIVEO "No nos la esperabamos tan interactiva, y una vez que lo miras ya todo te crea curiosidad y lo miras todo desde más ángulos." Si parem atenció, en aquesta escultura es projecta l'ambient de bon matí a la Rambla... Un altre exemple de la interacció amb l'espai en temps real, que va més enllà de la pròpia obra en si. Com a professional de la música, Snow també s'atreveix amb l'art acústic i ens mostra com es distorsiona el so d'un metrònom, després de passar per tres enregistradores diferents.
Michel Snow va inciar-se en el món de l’art com a músic professional del jazz. Va ser aleshores quan va decidir explorar altres àmbits i durant els primers 10 anys va combinar les dues feines. Uns inicis en les belles arts que passen pel disseny i elaboració d’escultures fins a la barreja de fotografia i pintura. Però l’ambició de l’artista canadenc va més enllà i el 1967 dirigeix ‘Wavelenght’, un curtmetratge que li va atorgar un premi en el Festival Experimental Knokke de Bèlgica i que el va convertir en un referent internacional.
A l’exposició “Michael Snow. Seqüències”, hi ha una selecció de les obres del canadenc, que té més de 50 anys de trajectòria. La seva feina com a músic també ha deixat petjada en les seves obres, i ha explorat els camps de la sonoritat. L’exposició estarà al Palau de la Virreina fins a l’1 de novembre.
