En un Palau de la Música no del tot ple però amb una entrada més que notable, Mayte Martín ha estrenat en directe el repertori íntegre de “Tatuajes”, el seu novè disc. Un treball amb 12 versions de temes que han tatuat l’ànima de la barcelonina. “Són tan diferents que cadascuna és d’un gènere diferent. L’únic fil conductor és l’emoció”, comenta.
Forta ovació la que ha rebut tan bon punt ha sortit a l’escenari per desgranar l’esmentat cançoner. Ha encetat el recital en el mateix ordre del disc: ‘Gracias a la vida’, de la xilena Violeta Parra, seguida de la serratiana ‘Lucía’ i ‘Te recuerdo Amanda’, de Victor Jara.
Format jazzístic
A “Tatuajes” hi predominen els temes d’autors i intèrprets llatinoamericans: de Mercedes Sosa, Pablo Milanés, Carmen Mendoza i Vinicius de Moraes i Tom Jobim, per bé que hi ha gravat també ‘Ne me quite pas’, de Jacques Brel, i ‘La bien pagá’, que va popularitzar Miguel de Molina. Un temari que entrega en un format jazzístic, amb el clàssic trio de piano (Nelsa Baró), contrabaix (Guillermo Prats), i bateria (Vicens Soler).
Hi ha molt de mercantilisme en el món de la música i en el de l’art en general”
“Tatuajes” és un disc editat per Nuevos Medios, segell al qual elogia “per la seva visió especial del negoci. La Maria Pacheco és una hereva del seu pare, algú que feia les coses amb amor”. I és que la cantant no es mossega la llengua a l’hora de parlar de la indústria: “L’art interessa als que en fem i als qui en reben. Als del mig els interessa el negoci. Hi ha molt mercantilisme en el món de la música i en el de l’art en general”.
