'Quitt és el primer espectacle de la temporada del Lliure que dirigeix Lluís Pasqual...i el darrer, després que les retallades pressupostàries hagin forçat el màxim responsable del teatre a anul·lar 3 espectacles programats per la primavera, entre els quals 'Bombollavà', una creació conjunta de Pasqual amb Pep Bou' La temporada actual per tant, s'acaba abans d'hora. Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure 'No passa res que no passi a altres institucions, a altres empreses públiques, a empreses privades, famílies...és a dir, són retalls que s'imposen'. Expressament feta per a reflexionar sobre l' actual crisi, per bé que escrita fa gairebé 40 anys, és la història de 'Quitt'. És el nom del magnat protagonista, que encarna Eduard Fernéndez. Ja ho ha aconseguit tot a nivell material però encara té esma per traïr els seus aliats empresarials i arruinar-los. Els comentaris dels qui orquestren el poder són reiteradament premonitoris. Si el tema de l'obra és reconeixible, la recepció per part de l'espectador no és senzilla. Handke subverteix sistemàticament tots els codis teatrals Lluís Pasqual, director escènic 'Si el teatre és un mirall, el handke posa un mirall però trencat a cops de martell. cada troç és un troç de la realitat que no lliga amb l'altre i no ha de lligar.' Tot un esforç el que han hagut de fer els actors, i també el director, per fer front a un muntatge paradigmàtic del teatre postmodern.
El comentaride Victor Giralt:
Tenia força reticències davant d’un autor, no ens enganyem, poc simpàtic (o potser seria millor dir poc empàtic?) com és Handke, sobetot per aquesta propensió a l’ experimentalisme d’esberlar-ho tot, que a vegades li arriba a un com un exercici formal gratuït. He de dir que m’ha encantat la mala bava que traspúa l’obra (premonitòria o no). Hi ha passatges de monòlegs (n’hi ha molts, gairebé tota l’obra és un seguit de monòlegs) absolutament imperdibles. Després, cadascú que composi el seu trencaclosques. La direcció i l’excel·lent repartiment (Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Andreu Benito, Lluís i Marta Marco…) fan que el joc escènic, allunyat d’allò convencional, es converteixi en poderosa eina per exorcitzar els fantasmes amb els quals ens ha tocat conviure. Em declaro fan d’Eduard Fernández, per bé que segurament ja ho era.
Pel que fa a les retallades, com diu Lluís Pasqual, són les que toca. No és tan greu: dos dels espectacles, ‘Bombollava’ i ‘L’onada’, acabaran representant-se al Lliure. Llàstima que no veurem la proposta sarsuelística de Boadella, ‘Amadeu’, que no és recuperable.
