Melcior Font i Marsà va néixer al número 239 del carrer Gran de Sant Andreu el 1902. Va ser poeta, periodista, traductor i cineasta en els darrers anys de la seva vida. Font va morir amb 56 anys l’any 1959 a Barcelona després de viure des de finals del 1936 a l’exili. L’historiador Pau Vinyes ha estudiat la figura de Melcior Font i ha fet un llibre biogràfic amb l’editorial Llop Roig.
Del seminari a poeta
Amb 15 anys, Melcior Font va iniciar els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, però, per raons desconegudes, va abandonar la carrera i es va dedicar a la poesia des de ben jove. Va participar en diversos Jocs Florals i el 1924 va ser guardonat amb la Flor Natural a Barcelona, tot i que li van retirar perquè van publicar el poema sense el consentiment de l’autor.
Periodista de capçaleres diverses
Com a periodista, als inicis va col·laborar amb la premsa local andreuenca com L’Andreuet o L’Estel de Sant Andreu de Palomar, però també en diaris i revistes dels anys 20 i 30. També va escriure a ‘La Veu de Catalunya’, en la qual tenia secció fixa i va fer una crònica sobre la mort d’Antoni Gaudí a ‘La Publicitat’.
A través d’un encàrrec d’Antoni Rovira i Virgili, va dirigir el setmanari infantil ‘Jordi’, del qual es van fer 12 números. Segons Pau Vinyes, ‘Jordi’ havia de fer el contrapès a ‘En Patufet’, però va ser criticat per alguns contemporanis de l’època com Dalí que la consideraven massa intel·lectual.
Melcior Font també va traduir obres de teatre i novel·les.
De la Generalitat a cineasta a l’exili
Als anys 30, va guanyar la plaça de funcionari de la Generalitat i es va convertir en el secretari personal de Ventura Gassol, conseller de Cultura. Arran dels fets del 6 d’octubre del 1934, Font va rebre amenaces de mort per part dels radicals de la FAI per protegir l’art religiós.
Això va comportar que Melcior Font, com Ventura Gassol, s’exiliés a París. Explica Pau Vinyes que Lluís Companys va preparar un camió de mudances que els va portar de la Generalitat fins a l’aeroport de Barcelona i van volar a Tolosa de Llenguadoc.
A França va viure a prop del Sena i va agafar un nou rumb professional. Melcior Font s’endinsa en el món del cinema com a comercial, doblador i traductor de guions cinematogràfics. Va conèixer actors i actrius francesos com Yves Montand i Simone Signoret. També es va convertir en el representant de la productora espanyola UNINCI del director Ricardo Muñoz Suay.
Un llibre per reivindicar Melcior Font
L’octubre del 1959 Melcior Font es va assabentar que va empitjorat la insuficiència renal que patia des de fa anys i que li quedaven pocs dies de vida. Per això va tornar a Barcelona amb tren i, al cap de tres dies, va morir el 3 d’octubre del 1959.
Amb el llibre, l’historiador Pau Vinyes vol reivindicar la figura de Melcior Font, un il·lustre andreuenc del qual se sabia poc.
