Diuen els científics que al final del dia llegim a Barcelona cinc pàgines de text, part d'aquesta informació ens arriba a través dels cartells. Precisament, aquí es recullen els cartells històrics de l'Ajuntament, però també i per primera vegada molts dels creats pels moviments socials. ADRIÀ PUJOL, comissari de l'exposició "Les cares de Barcelona":"Cartells que tots hem vist, cada dia, però que mai els hem vist fora de context. Sempre has vist el cartell convocant a la manifestació enganxat al contenidor de mala manera, o les banderoles de l'Ajuntament que no pots no mirar-les. Les hem tret de lloc i les hem fet dialogar." No es tracta d'una visió de la ciutat de guia turística sinó de tornar-la a mirar i redescobrir-la. Amb imatges com un carro de ferralla, o les mantes omnipresents que conviuen amb els típics panots barcelonins. També es fa un repàs del turisme creixent de Barcelona. La mostra ressegueix el fenomen des de l'Exposició Universal del 1888, passa per les campanyes de l'època franquista i acaba amb els controvertits "souvenirs". JOSEP FORNÉS, director del Museu Etnològic de Barcelona:"Tot d'una el visitant a l'exposició del museu etnològic el que es trobarà és la vida normal de la gent de Barcelona per tant no trobarà res estrany, trobarà coses que ja les veu cada dia però a lo millor no les mira prou. Per tant la reflexió que pantegem és una refelxió sobre la vida quotidiana d'una ciutat com Barcelona." I una exposició etnològica no es podria fer sense els ciutadans. En aquestes pantalles es recullen la veu de 28 d'ells que comparteixen amb el visitant la seva cara de Barcelona.
Diuen els científics que al final del dia llegim cinc pàgines de text i que part d’aquesta informació ens arriba a través dels cartells. I això és precisament el que recull la mostra “Les cares de Barcelona”: cartells històrics de l’Ajuntament i de moviments socials. “Sempre hem vist el cartell convocant la manifestació enganxat al contenidor de mala manera. Ara els hem tret de lloc i els hem fet dialogar“, explica Adrià Pujol, comissari de l’exposició.
A través d’objectes com aquests, el Museu Etnològic proposa una visió de la ciutat que fuig de la guia turística tradicional. Ho fa a través de la quotidianitat, amb imatges com un carro de ferralla o les mantes que conviuen amb els típics panots barcelonins. Segons Josep Fornés, director del Museu, el visitant es trobarà la vida normal de la gent de Barcelona. “Per tant, no trobarà res estrany. De fet, trobarà coses que ja les veu cada dia però que possiblement no les mira prou. Plantegem una reflexió sobre la vida quotidiana“, afegeix.
La mostra també fa un repàs del turisme creixent de la ciutat; ressegueix el fenomen des de l’Exposició Universal del 1888, passa per les campanyes de l’època franquista i acaba amb els controvertits “souvenirs”. A més, recull la veu de 28 barcelonins que comparteixen amb el visitant com veuen Barcelona i de quina manera en formen part.
