Aquí, al Poliorama, tothom s'afanya a explicar que no s'ha volgut repetir la fòrmula del llibertí. Sigui com sigui, aquests petits crims conjugals arriben al dia de l'estrena amb 5.000 entrades venudes de taquilla anticipada. Per una raó o altra, la proposta en cartell ha encuriosit el públic. Les expectatives estan ben fonamentades. La parella d'intèrprets, que aquest cop ha treballat amb el director Xicu Masó, ha entrat a fons en el text del dramaturg francès, un joc d'intriga que engega amb un típic recurs del gènere: l'amnèsia. Després d'un accident fortuït, el Gilles no recorda res sobre la seva existència, no reconeix ni la llar ni la dona amb la qual l'ha compartit quinze anys, la Lisa. LAURA CONEJERO, actriu 'És un recurs que Hitchcock també hauria utilitzat en algunes de les seves pel·lícules. L'autor diu que aquesta obra és molt hitchcockiana i és veritat: l'amnèsia dona molt de sí'. Passarem de puntetes per la trama més enllà del plantejament, seria fer un flac favor a l'espectador. En tot cas l'autor va començar a escriure aquests petits crims perquè considerava que no hi ha obres de teatre sobre l'amor persistent, el que sedimenta en una parella al cap dels anys...l'amor en definitiva, conjugal. RAMON MADAULA, actor 'Si l'amor és possible quan s'ha acabat l'enamorament. Si l'amor realment comença quan s'ha acabat l'enamorament, que és una mica el que es planteja en l'obra...Reflexionar sobre aquest tema és el que ell intenta en aquesta obra'. Tenint en compte la venda anticipada, el diumenge de Pasqua com a data de sortida de cartell podria ser del tot insuficient.

‘El llibertí’ va ser una combinació guanyadora la temporada 2007-2008, un dels muntatges estrella d’aquell curs. Ramon Madaula havia llegit abans ‘Petits crims conjugals’, del mateix autor, i va decidir comprar-ne els drets. Així es com arriba ara al mateix teatre i interpretat pels mateixos actors un altre text de Schmitt, per bé que una obra no té res a veure amb l’altra.