Amb el record encara fresc del servei militar que va fer durant la dictadura dels coronels, Dimitris Dimitriadis va escriure, el 1978, un text no teatral que ha estat, paradoxalment, un dels més representats del segle XX. Va imaginar la devastació humana i cultural d'un país que destrueix els seus conciutadans. No tenia cap intenció profètica, però parlava del seu país, Grècia. DIMITRIS DIMITRIADIS, autor "Hi ha una mena de crisi de civilització que té a veure amb la identitat de país. Un país que no ha trobat, després de la revolució i independència, al segle XIX, el seu rostre." Màrcia Cisteró comença així la història d'un país empès a l'extinció. Ella és l'única intèrpret de l'obra, per bé que s'han fet versions corals del mateix text en altres països. Envoltada d'un cementiri d'altaveus, narra amb to de lletania el suïcidi d'un país immers en guerres inútils. ALBERT ARRIBAS, director escènic "Una veu que parla dient: 'a mi, aquest país m'ha ofegat, i jo m'estic convertint en aquest país i per això acabaré morint com a país, perquè el país agafa les meves dimensions i m'acabo morint jo com a país'." L'esforç memorístic de l'actriu és prodigiós. Només haurà de dir el text tres vegades més, fins diumenge. 'Moro com a país' forma part de les propostes escèniques entorn al concepte de "frontera", eix temàtic de la temporada del TNC.
