Els èxits de Kristian Smeds han transformat el teatre finès de l'última dècada. Smeds ve del món rural i parla de les coses que passen a la gent del carrer. ALÍCIA GORINA, directora de l'obra "És una persona que es pren l'art molt seriosament, això crec que és el més destacable, de veritat. Creu que l'art pot canviar les coses." Smeds vol canviar la realitat enquistada durant generacions a les zones deprimides del nord fred i àrid a través de representar els drames personals dels personatges. MARIA PAU PIGEM, actriu "Veiem l'altra cara de la moneda, que també existeix i que és molta soledat, molta depressió i molta mancança afectiva i de moltes coses i gent amb, aquesta família, amb un nivell de pobresa, a un nivell de bàsics molt precaris." L'escenografia multiplica per contrast la duresa de les històries. Cinc casetes representen l'espai interior de cadascun dels personatges, aparentment idíl·lics però que amaguen escenes de molta violència. L'obra explora l'odi, l'amor, la religió, la família o la lluita per la supervivència. Fins al 20 de maig a la Sala Beckett.
‘Imatges gelades’ són 10 fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare; i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe. L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb llenguatge brutal i líric.
