En el seu moment Cesc Gelabert ja es va apropar al futbol des de la dansa, però 'La partida' de Vero Cendoya xuta més lluny. D'entrada perquè els qui juguen no són només ballarins. L' equip femení està format per professionals de la dansa, el masculí per esportistes que mai havien participat en cap coreografia. És aquest enfrontament el que permet establir paral·lelismes entre els moviments d'una i altra disciplina. "Hi ha gent que pensa que Messi fa dansa. Jo també ho penso." "Me ha gustado mucho toda la cuestión de los movimientos...la cuestión de mezclar hombres y mujeres." Una orquestra en directe i un cor format també per gent de carrer afegeixen emoció a la partida. VERO CENDOYA "A mi m'agrada molt barrejar gent, barrejar històries, barrejar coses... perquè al final, per tal que t'agradi una cosa l'has de conèixer. I potser ho coneixes i no t' agrada, però almenys tens l' oportunitat." L' àrbitre té un protagonisme especial, força còmic. "L'àrbitre, trobo que ha transmès molt bé la 'xul·leria' de tots els àrbitres de les lligues de futbol." No cal dir que la partida té també una lectura des de la qüestió de gènere. Inicialment domina amb claredat l'equip masculí... però el partit té alguna sorpresa. No revelarem, en tot cas, el resultat final.
