Les xemeneies de la Zona Franca i la barca de Can Tunis. És una al·legoria de la Marina, el barri que va acollir l'autor de les obres, Benito Maín. Hi va arribar l'any 1969 després de deixar un poble de Guadalajara. Des de llavors, ha combinat l'activitat laboral amb la creació d'obres com aquestes. En molts casos, de ferro, un dels materials que més domina. BENITO MAÍN, escultor "Yo ya conocía el hierro, porque trabajé en un taller 17 años. Es un material más dócil de lo que parece, lo único que tiene que tener la temperatura adecuada. Además, se puede estirar y encoger, y esto hay mucha gente que no lo sabe." Ser tan discret ha fet que l'obra sigui poc coneguda, per això el Centre d'Estudis de Montjuïc va decidir organitzar una exposició. Fins a finals d'any, entre els llibres de la Biblioteca Francesc Candel també s'hi podran trobar 23 peces originals. ÀNGELS MIGUELES, directora de la Biblioteca Francesc Candel "Des del primer moment vam dir que sí, perquè és un centre cultural i és molt important que es mostri una obra escultòrica d'un senyor que és del barri. És un centre neuràlgic i l'experiència està sent molt positiva." Les fonts d'inspiració del Benito són diverses. La natura, records, altres artistes com Gargallo o la seva imaginació. Per això, combina peces fantàstiques i realistes, en què no se li escapa cap detall. BENITO MAÍN, escultor "Aquí ves el detalle del chorizo y el agua y aquí lleva un pañuelo para secarse el sudor. Y otro detalle, las albarcas, que era el calzado que usaban." Té un talent innat, però també s'ha format amb cursos. Segons el Benito, tot es fa a còpia de treball, per això no l'espanten els reptes. BENITO MAÍN, escultor "Si veo una cosa que está bien hecha pienso que esto no se ha hecho solo, que alguien lo ha hecho, por lo tanto no hay nada imposible. Eso sí, se necesita mucha constancia siempre en todo." I encara li queda temps per atendre els admiradors que té, que no volen perdre l'oportunitat de fotografiar-se amb ell.
