Com cada any, el World Press Photo es promocionarà de forma gratuïta abans i durant els dies de l’exposició, a través de les banderoles que té l’Ajuntament repartides per la ciutat. Concretament, es publicitarà a la cara B de les mateixes banderoles que promocionen la campanya “Barcelona inspira”.

Segons fonts del CCCB, el departament de comunicació del World Press Photo selecciona anualment una vintena d’imatges per promocionar l’exposició. Després, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona les fa arribar al consistori i aquest escull la que considera més adequada. En aquest sentit, el consistori es desmarca de les informacions publicades per la Cadena SER i la polèmica que han generat, perquè afirmen que “l’Ajuntament ha descartat la imatge perquè no és adequada per a una ciutat que s’ha declarat antitaurina”.

Fonts de l’Ajuntament indiquen que “el consistori no ha vetat cap imatge” sinó que, després de rebre la imatge del torero Juan José Padilla feta per Daniel Ochoa de Olza, han demanat més opcions als organitzadors per tenir un ventall més ampli per poder escollir. Per això, aquest dimarts, després de rebre una segona proposta, el consistori ha decidit anunciar l’exposició a les banderoles amb la fotografia d’Ananda van der Pluijm , premiada amb el tercer premi d’històries.

Es tracta d’un retrat del germanastre de la fotògrafa, Martin, de 18 anys. És un jove que, després de viure 10 anys amb el seu pare, retorna amb la mare. La decisió la pren en un moment en què es troba sense feina, sense formació i després d’haver passat un temps en un centre de menors. Van der Pluijm utilitza la fotografia amb l’objectiu d’establir contacte amb el seu germanastre. De fet, és una tècnica que, d’alguna manera, la fotògrafa ja havia utilitzat per connectar-se amb el seu entorn després d’una malaltia que la va forçar a anar amb cadira de rodes.

Segons fonts del CCCB, el World Press Photo utilitzarà la imatge de Daniel Ochoa de Olza, guanyadora del segon premi d’històries, per a les invitacions de l’exposició i la resta de màrqueting; de fet, des del CCCB afirmen que, cada any, el World Press Photo utilitza diverses imatges, que poden ser, des de la guanyadora del certamen, la segona, o d’altres que participen en la secció de reportatge social, retrats o conflicte.