Algunes de les obres de l'exposició "Petits tresors del Museo del Prado", tenen similituds amb les tauletes. Peces de petit format que fa segles s'exposaven en espais íntims i domèstics, escenes fragmentades o retrats que, en alguns casos, fins i tot eren transportats en viatges. Quadres i escultures petits que el públic no podrà ampliar amb els dits, però sí amb la mirada. MANUELA B. MENA, comissària de l'exposició "El público se tiene que imaginar la cercanía del artista, la intensidad y concentración, interviene más que en las obras de gran format en las que participaban discípulos." La mostra parteix de la idea de Félix de Azúa, que defensa que en el petit format hi ha els somnis del que esdevindrà gran. Una evolució que es veu en aquesta obra de Rubens, però també en peces d'autors com Durero, Ticià, Goya o Fortuny. MANUELA B. MENA, comissària de l'exposició "Es una exposición muy selecta, la selección de la selección de lo que ya se expuso en Madrid, añadiendo en este caso también pinturas de autores catalanes." Peces com 'L'extracció de la pedra de la bogeria', d'El Bosco, són un exemple de la llibertat creativa que el petit format ha donat durant segles als artistes. Rareses que demanen ser observades al detall i que es podran veure fins al proper mes de gener.
“En el petit format s’hi troben els somnis del que esdevé el gran format”. Aquesta idea, de Félix de Azúa, és un dels conceptes centrals de l’exposició que aquest estiu s’estrena al CaixaForum de Barcelona. Es tracta de la mostra més important tant pel que fa al nombre d’obres en préstec com per la qualitat de les pintures arribades del fons del Museu del Prado de Madrid. En total, 135 peces que són un cribatge de la selecció que es va fer a la capital de l’estat per a la mostra homònima, “La belleza cautiva”. Es tracta de l’exposició més àmplia que s’ha presentat mai fora de la pinacoteca madrilenya amb el seu fons, que aquesta vegada inclou obres d’autors catalans.
La característica comuna de totes les obres és que els artistes les van executar en petit format. El muntatge de l’exposició permet veure com algunes de les peces de mida petita han acabat inspirant quadres o escultures més grans posteriorment. L’altre element conjunt del petit format i de moltes de les obres presents en l’exposició és la llibertat creativa amb què treballaven els artistes, i també la varietat temàtica. El fet que aquests fossin quadres destinats a l’àmbit domèstic i privat, que no estigués subjecte a modes o encàrrecs, permetia que els artistes treballessin en altres línies temàtiques o experimentessin noves tècniques en un espai molt més reduït.
“Són com tablets, una obra que s’assimila a la tecnologia que portem amb nosaltres, que fa segles els propietaris portaven amb ells. Cadascuna d’aquestes obres és com una tablet, que ens permet ampliar-la i jugar amb ella, experimentar amb el format petit.” Amb aquest símil ha definit Manuela B.Mena, la comissària de l’exposició, la proximitat amb què volen que el públic s’apropi a la mostra. L’objectiu, segons Mena, és que els espectadors posin especial atenció, s’apropin a l’obra, hi estableixin una relació molt més íntima. En definitiva, que el públic “jugui” amb les obres petites, embrions d’altres molt més conegudes, per descobrir-hi de debò l’autor que en aquest cas no tenia ajudants ni filtres de qui li encarregava el quadre.
L’exposició s’estructura de forma cronològica, i inclou treballs des de finals del segle II dC amb l’escultura d’Atena Pàrtenos, fins a Goya i el segle XIX amb Fortuny. A diferència d’altres exposicions, que duren uns tres mesos de mitjana, aquesta vegada es dilatarà més de cinc. Fins al gener, doncs, qui ho vulgui podrà apropar-se a apreciar la tècnica acurada i el treball més minuciós d’autors com El Bosco, Ticià, Brueghel, el Greco, Velázquez, Rubens, Poussin o Madrazo. Treballs que queden habitualment a l’ombra dels quadres de grans dimensions, els esbossos o els frescos, però que en realitat contenen els detalls més amagats de cada artista.
