“Demanar-li a l’art que sigui correcte és com demanar a un elefant ser insecte”. Aquesta frase d’Aristòfanes, pare de la comèdia grega, la fan seva Els Joglars amb el seu darrer invent, ‘Que salga Aristófanes!’, en cartell al Teatre Apolo entre el 3 i el 7 de maig.
L’obra, amb l’inconfusible segell d’Els Joglars, la dirigeix i protagonitza Ramon Fontserè, que estableix paral·lelismes amb la trajectòria de la companyia i Aristòfanes. “És conegut que amb les seves comèdies va aixecar acta d’allò que passava a la Grècia del segle IV. Crec que Els Joglars, en aquest 60 anys, ho ha fet amb aquest país”.
Sàtira d’allò políticament correcte
Fent una breu sinopsi, l’acció transcorre en un centre de reeducació psicocultural on ha anat a parar un catedràtic de cultura clàssica després de ser expulsat de la universitat per incomodar els alumnes amb els seus comentaris. Mig embogit, s’inspira en Aristòfanes i assaja amb els companys d’internat una peça teatral sobre la figura de Dionís que no s’adiu amb als preceptes de reeducació del centre. Dolors Tuneu, una històrica de Joglars, i Alberto Castrillo-Ferrer, interpreten els responsables del centre, mentre que Xevi Vilà, Pilar Sáenz i Angelo Crotti fan d’interns.
La sàtira està servida, i en la picota tot allò que avui se suposa políticament correcte, com la defensa dels drets dels animals i el llenguatge inclusiu. “En una societat en què teòricament hi ha molta llibertat avui has d’anar molt en compte amb allò que dius sobre determinats temes tabú”, afirma l’actor i director.
Sobre el rei emèrit
Els Joglars comencen a fer assajos d’un nou muntatge al juny, paral·lelament a les darreres funcions de ‘Que salga Aristófanes!’. Una peça sobre el rei emèrit que dirigirà Albert Boadella. “Per mi és una sort que torni a dirigir després de deu anys fent-ho jo. Em podré dedicar més a actuar”, comenta Fontserè. I diu que “serà una obra en clau de tragèdia ‘shakespeariana’ perquè les situacions que ha viscut i creat el personatge tenen elements de tragèdia, com viure sota la tutela de Franco i la mort del seu germà“.
