El tres de setembre passat un gran incendi va calcinar bona part de les obres del Museu Nacional de Rio de Janeiro. Va ser un tragèdia que va posar de manifest les carències de seguretat en matèria d’incendis d’un dels equipaments culturals més importants del Brasil.
Els responsables de seguretat de dos els principals museus de Barcelona, el MNAC i el MACBA, van veure amb estupefacció uns fets que aquí, asseguren, serien impossibles. Les mesures antiincendis que tenen tots dos equipaments fan impensable que s’hi pugui produir un foc de grans dimensions.
Suposem que s’inicia un foc en una sala d’exposicions del MNAC. Els detectors captarien el fum i es dispararia l’alarma. Les sales disposen de portes tallafocs que es tancarien automàticament i aïllarien les flames en un segment reduït del museu. S’evita així que les flames es propaguin a altres sales. Quan les portes ja estan tancades, el personal de sala -que està format en la matèria- faria ús dels extintors manuals per extingir-les. Són de pols química. Les mànegues només es farien servir en un cas molt extrem ja que l’aigua pot fer tan mal a les obres com el foc. A més, tota la sala és de material ignífug. És, per tant, molt difícil que hi hagi un incendi de grans dimensions.
On el risc d’incendi creix i, per tant, les mesures són més fortes és als 20 magatzems del museu (on es guarden més de 200.000 obres). S’hi acumula més material combustible i, a més, no sempre hi ha personal i, per tant, un conat de foc podria passar desapercebut. Estan, com la resta del museu, equipats amb detectors de fum. En cas d’activar-se activarien automàticament uns ruixadors. Per no fer malbé les peces, expulsen un gas inert que refreda l’ambient i redueix la presència d’oxigen a la sala, de la manera que les flames s’apaguen.
Al MACBA les mesures antiincendis són similars a les del MNAC. Es basen, també, en una sectorització del museu amb portes tallafocs arreu del recinte. Tot el personal està format i coneix bé els protocols d’actuació en cas que es produeixi un foc. Disposen d’un centre de control amb vigilància les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Des d’aquí es pot activar manualment, si cal, qualsevol element de seguretat.
