Mentre avancem cap a la tardor, el cel s’omple de núvols i els carrers es mullen amb la pluja, rebem Antonio Baños Boncompain al betevé directe per fer una ullada a la història de la meteorologia barcelonina.
Els primers homes del temps
Els avantpassats d’en Marcos Amores, en Manel Cascante, n’Ariadna Corominas i la resta de l’equip de meteorologia de betevé es remunten al segle XIV. En aquells anys, el metge barceloní Francesc Salvà i Campillo estudiava els fenòmens atmosfèrics i la seva aplicació en la medicina. Figura polifacètica i precursor del telègraf, Salvà i Campillo és un dels pioners d’una ciència que va agafar volada a la nostra ciutat a partir de la fundació del Servei Meteorològic, fa més de 100 anys.
L’entitat, fundada pel també barceloní Eduard Fontserè, va funcionar de manera ininterrompuda fins que la Guerra Civil i el franquisme la van clausurar, i va caldre la Transició perquè el Servei es tornés a posar en marxa.
Però els totalitarismes arriben a nivells absurds en el camp de la meteorologia: quan a principis de la dècada dels anys 30 del segle passat es va publicar l’Atles internacional dels núvols, una guia de referència per als meteoròlegs, la dictadura de Primo de Rivera posa el crit al cel (i mai més ben dit) perquè el llibre s’edita en anglès, francès i català… però no en castellà.
Els estralls del temps
Antonio Baños Boncompain també ha repassat els episodis més accidentats i tràgics del clima a casa nostra. Començant per les referències a les “besossades” del segle XV, continuant pels tràgics aiguats que van provocar 800 morts i desapareguts al Vallès Occidental, l’any 1962, i acabant amb el llamp que va caure a tocar de l’embarcació del Luna Rossa, el 3 de setembre, durant la Copa Amèrica. I si el que voleu no és saber quin temps feia al segle XV, sinó el que farà aquest cap de setmana, recordeu que teniu tota la informació a la TDT i al web de betevé.
