El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) farà el dia 31 de març 100 anys. El conegut també com a Meteocat per a molts catalans arriba al seu centenari.
Un inici fruit de la suma de molts elements
El Servei Meteorològic de Catalunya va ser fundat el 31 de març de fa just 100 anys, l’any 1921. Aquell dia, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i Eduard Fontserè en va assumir la direcció.
Tot i això, la institució es va gestar molt abans, i va ser gràcies a un conjunt d’elements que el Servei Meteorològic de Catalunya va poder esdevenir una realitat per oferir la previsió del temps a Catalunya i donar un impuls extraordinari a la meteorologia de casa nostra.
Eliseu Vilaclara, director actual del Servei Meteorològic de Catalunya, posa èmfasi en aquest conglomerat de persones i institucions que van ajudar a fer del Servei Meteorològic de Catalunya una realitat.
Una institució interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme
Però després d’un gran inici ple de grans treballs i reconeixements internacionals, la institució va quedar parada en sec amb la Guerra Civil.
Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya va quedar suprimit i, els seus arxius, requisats. Era l’any 1939 i el Servei Meteorològic de Catalunya no va tornar a l’escena catalana fins a la transició.
Va ser aleshores, l’any 1979, quan l’Estatut d’Autonomia va atorgar a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre el Servei Meteorològic de Catalunya i, fent-ne ús d’aquestes competències, l’any 1996 va començar la segona etapa de la institució.
La importància dels observadors
En un territori tan divers com el nostre, els observadors sempre han estat molt importants per saber quins fenomens meteorològics ocorrien i en quin punt en concret es donaven.
Es tracta d’una feina que encara avui es fa i que es continuarà fent. Vilaclara ens explica que els observadors “són com delegacions territorials, sense tenir-ne. Són persones que palpen i coneixen territori i que aporten una informació valuosíssima que l’instrumental automàtic difícilment pot observar”.
Així, una nevada, una calamarsada o l’observació del ritme natural de les plantes i la seva floració (fenologia), són eines que serveixen també per controlar temps i clima i que no tindríem si no fos pels observadors.
El Servei Meteorològic de Catalunya, una necessitat al territori
Però més enllà del pronòstic del temps i l’observació, una de les funcions principals del Servei Meteorològic de Catalunya és avançar-se a les emergències relacionades amb la meteorologia.
En boca de Vilaclara, “segons dades de l’OMM, els diners que s’inverteixen en un servei meteorològic impliquen un estalvi de 10 vegades més els diners que s’han invertit” gràcies a dos aspectes clau: “Millorar la planificació territorial i avançar-se a emergències”.
Tanmateix, els Neucat, Inuncat, Ventcat, etc., són gestionats per Protecció Civil, partint de les prediccions que realitza regularment el Servei Meteorològic de Catalunya.
El reconeixement internacional
Tot i que el Servei Meteorològic de Catalunya participa en nombrosos actes internacionals, el cert és que encara no gaudeix del reconeixement internacional de l’Organització Mundial de la Meteorologia (OMM).
Malgrat tot, Vilaclara destaca que “hi ha un problema polític que cal solucionar però que treballar bé, els va donant petits reconeixements a escala internacional” i que continuen treballant en un reconeixement general per part de la comunitat internacional, desig per al futur de l’SMC per part del director actual.
El futur, lligat al canvi climàtic
Independentment de la seva tasca de predicció que continuarà servint per gestionar les emergències a casa nostra, el Servei Meteorològic de Catalunya té, també, projectes molt més ambiciosos per als propers anys.
Així, Eliseu explica que, amb un bon pressupost, “tenim el projecte de renovació de la xarxa de radars i un projecte ambiciós de meteorologia marítima, que ens permetria tornar a disposar d’una xarxa de boies marines i millorar l’estudi dels corrents marítims”.
El canvi climàtic tindrà també un paper important, tant en el seu estudi i evolució com en la recurrència de fenòmens severs com els recents temporals que ens han afectat.
L’acte del centenari, modificat per la pandèmia
L’acte principal de celebració d’aquest centenari tindrà lloc dimecres 31 de març a les 19 h al Teatre Nacional de Catalunya, en un acte que comptarà amb la presència de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i que, segons Eliseu Vilaclara, presentarà “algunes sorpreses que encara no es poden dir”.
Malauradament, la pandèmia impedirà que l’acte pugui ser celebrat presencial. Tot i això, es podrà seguir en directe via telemàtica des del canal de YouTube del Meteocat.
