Aquest dissabte el festival Grec acollirà la marató teatral ‘The second woman’, amb una durada de 24 hores ininterrompudes. S’iniciarà a les 18 h de dissabte, 6 de juliol, i s’acabarà a les 18 h de diumenge, 7, al Teatre Lliure de Montjuïc. El públic hi podrà assistir durant tot l’espectacle —i sortir de la sala per descansar quan ho necessiti— o bé adquirir una entrada per a una franja horària concreta.
L’actriu María Hervás actuarà un dia sencer sense dormir, en què repetirà una escena d’una ruptura amorosa un centenar de vegades. S’acompanyarà de 100 intèrprets que no coneix, homes voluntaris amb formació en interpretació però també d’altres d’amateurs que han volgut participar en la convocatòria que va fer el festival Grec a través de les xarxes socials. S’han seleccionat perfils d’homes que s’identifiquen dins de l’espectre de la masculinitat (homes, dones queer i persones no binàries) i de diverses edats i característiques, com poden ser mobilitat reduïda o diversitat funcional.
Experiència teatral única
El director del Grec, Cesc Casadesús, defineix el muntatge com una “experiència única i irrepetible”. I és que tot i haver-hi un guió establert, hi ha espai per a la improvisació i la variació entre els dos actors i, per tant, cada escena serà única. L’actriu María Hervás confessa que per a ella suposa una gran oportunitat d’experimentar com a intèrpret i que “passaran moltes coses sobre l’escenari”, amb un punt de partida molt humà com és una trobada entre una parella que ja ha perdut el romanticisme.
Radiografia social: focus en el masclisme
A través de la repetició, l’espectacle vol explorar sentiments i emocions sorgits de la relació entre els dos personatges, a través de les quals es reflectirà el comportament humà, en què les dramaturgues asseguren que s’expressaran rols de gènere i sorgiran els privilegis de la masculinitat.
Les dramaturgues australianes Nat Randall i Anna Breckon porten aquesta proposta al Grec després d’haver-se presentat a Londres amb èxit de crítica i públic. La peça, basada en una pel·lícula del 1977, té una mirada cinematogràfica: s’enregistra, s’edita i s’emet en directe. L’espectacle, segons el director del Grec, aporta “noves mirades de les arts escèniques, que poden ser també experiències o experiments“.
