Al març va desaparèixer el grafit de l’escriptora Mercè Rodoreda que, des de fa cinc anys, lluïa a la confluència dels carrers de Numància i d’Anglesola. Aquesta pintura ja no es pot observar perquè s’ha tirat a terra la paret on s’havia creat l’obra. Segons l’Ajuntament, aquesta façana formava part d’un conjunt d’edificis expropiats i que estan afectats com a zona verda.
En aquest solar buit segueix, tot i que força desgastat pel pas del temps i trepitjat per altres pintors, el mural dedicat a Salvador Espriu amb diverses cares de l’escriptor. Els autors de l’obra són els grafiters barcelonins Nados, Kram i Inocuo, que van fer-la per celebrar la diada de Sant Jordi del 2013. Decorar la paret va ser un encàrrec de l’Ajuntament per pintar solars que estaven en desús. Llavors els artistes van pintar el mural a mà combinant esprais amb pintura plàstica. El resultat ha deixat durant anys bocabadats els vianants d’aquest tram.
Els autors dels grafits volen més espais per pintar
L’artista Nados ha explicat a betevé que des de la feina de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda poca cosa més ha fet per a l’Ajuntament. Sobretot es dedica a fer projectes per a l’empresa privada. La principal demanda que ha fet és que volen treballar més al carrer, sobretot decorant grans façanes. Nados ha dit que Barcelona hauria d’assemblar-se a grans ciutats com Berlín i a algunes de França que tenen murals de grans dimensions fets per grafiters. “Podem fer més homenatges” com els dels escriptors de les Corts, ha dit. També ha reivindicat poder treballar a barris com el Born, que segons ell, tenen “una pedra i una textura” molt particular per pintar. Finalment ha denunciat que “la ciutat té artistes molt bons i no són visibles al carrer”.
Un altre grafiter que també va pintar el mural de les Corts és Kram. Aquest ha demanat a l’Ajuntament “establir ponts de diàleg” per pintar més murals, ja siguin encàrrecs o bé pintures més lliures que permetin a l’artista “més llibertat creativa”. Kram ha explicat que la pintura de Mercè Rodoreda, ara desapareguda, ha complert la seva funció perquè ha estat cinc anys al carrer. El pintor ha assegurat que una mesura que podria suplir el “dèficit” de murals podria ser l’organització de festivals de grafits subvencionats per fons públics i privats. Tant Nados com Kram han assegurat que no n’hi ha prou amb la iniciativa de Murs Lliures.
Murs lliures de sancions a la ciutat
Actualment l’associació Murs Lliures – Wallspot es dedica a gestionar les parets que es poden pintar lliurement, de forma legal i en què l’artista sap que no rebrà cap sanció. Els grafiters s’hi apunten i poden decorar amb les seves obres les parets disponibles. Saben, però, que la seva obra pot durar un o dos dies al carrer. L’entitat va començar fa cinc anys gestionant els murs lliures a la ciutat. Ara n’hi ha 13 a Barcelona. La iniciativa ha tingut tant d’èxit que el projecte s’ha fet més gran i s’ha estès a altres ciutats catalanes, a la resta de l’estat i també del món.
