Els gegants són els reis de la imatgeria popular, embadaleixen la canalla i les famílies i, amb els balls giragonsats i les cercaviles tabalejades, menen tothom camí de la festa. Són, alhora, personificacions de personatges històrics i d’herois i heroïnes populars de cada zona que, amb la seva presència colossal, desperten la curiositat i l’estima dels qui s’hi deixen les cervicals per admirar-los.
Com a bons personatges de la cultura popular, els gegants també han estat objecte de la creativitat de la llengua, és per això que encapçalen tota una cercavila de frases fetes en català.
Els gegants també dansen amb la llengua
Quan veiem que algú bada molt, en podem dir que fa el gegant. Aquesta frase prové de quan quedem bocabadats observant com aquests personatges ballen. Alhora, fer el gegant també pot fer referència a fer el ridícul, possiblement pels moviments matussers dels gegants quan ens els imaginem aplicats a una persona humana.
Quan ens volem referir a algú que balla molt o que li agrada molt ballar podem utilitzar balla més que el Gegant de la Ciutat. Quan volem desitjar a alguna parella que emprèn una vida en comú una relació feliç, llarga i tranquil·la podem desitjar-los la pau dels gegants, en el sentit que aquests personatges sempre són una parella estable i alegre.
Engegar algú a dida amb elegància
Quan estiguem tips d’algú sempre el podrem engegar a parlar amb els gegants o a fer-los pessigolles. Amb aquesta finesa lingüística, a més, evitarem confrontacions perquè ho farem d’una manera ben elegant.
Pel que fa a la descripció d’actituds de les persones, els gegants també ens serveixen. Seria el cas, per exemple, de quan algú sempre es carrega la part més pesada d’alguna cosa o situació, podrem dir llavors que carrega el gegant; i quan hi ha algú que intenta mostrar el que no és, és a dir, que vol aparentar més del que és, podem dir que intenta fer-se el gegant.
Els geganters portadors o carregadors, que carreguen els quilos de gegant al damunt per fer-lo ballar, tenen una visió limitada de les coses quan estan fent aquesta funció. Miren a través de l’espiell, una reixeta que els deixa veure mínimament cap a on van i alhora els ajuda a orientar-se i a mantenir l’equilibri. Tot i això, quan diem que hi ha gent que tot ho veuen per la bragueta, com els gegants, ens referim al fet que tot ho interpreten malament perquè justament veuen només una part del tot, tenen una visió esbiaixada.
Per quan ens venci el costat fosc
Si ens venç el costat fosc de la crítica, la llengua ens hi acompanyarà també. En tota comunicació, la llengua n’és el vehicle, també en l’expressió dels vicis humans. Per exemple, quan vulguem criticar algú perquè creiem que fa veure que té molta feina quan en realitat sabem que no, podem dir que està molt ocupat en la roba dels gegants. Quan malparlem d’algú que considerem que és un mal professional en allò que fa podem expressar que és el sastre (o el barber) dels gegants. Quan veiem que hi ha algú mesquí que carrega el més feixuc d’una feina en una altra persona, podem dir que ha carregat el gegant sobre algú. Quan veiem que algú fa alguna cosa estranya, inoportuna o totalment fora de lloc podem deixar anar subversivament que fa ballar els gegants abans de Corpus.
Per defensar-nos, no hi ha res com un bon gegant
Quan algú ens etziba que en terra de nanos series un gegant, ens està dient a la cara que som un tap de bassa. I hi podem respondre: “Si tothom fos igual qui duria els gegants?”, que vol dir que és necessari que tots siguem diferents i que tots fem coses diferents perquè la societat estigui equilibrada. Si la cosa es posa magra sempre podem dir que tenim una colla d’amics a prop de són tants com en van darrere dels gegants, potser d’aquesta manera acoquinarem l’adversari i aconseguirem finalment espantar-lo.
Fins aquí la cercavila de gegants, esperem que n’hagis gaudit com esperem!
