La gavina és un ocell que ha estat moltes vegades protagonista de les notícies de Barcelona. És hora, doncs, que destinem alguns paràgrafs a descobrir què amaga aquesta paraula.
La primera gavina, ben cridanera
Segons Joan Coromines al seu diccionari etimològic en línia, el DECat, gavina prové del llatí GAVIA. Inicialment, les gavines s’anomenaven LARUS, però amb el temps el parlar popular va fer que GAVIA fos més utilitzada i acabés sent la mare de la paraula catalana.
Coromines sosté que aquesta forma llatina GAVIA provindria de la forma onomatopeica gaui gaui, que imitaria “el xiscle mig greu, mig agut que va deixant sentir sovint l’animal, sobretot quan se n’aixequen grans vols”.
En llatí el nom antic era larus, però gavia és usual
ja en el llenguatge de l’època decadent: potser una
onomatopeia gaui, gaui!, imitant el xiscle mig greu,
mig agut que va deixant sentir sovint l’animal, sobretot quan se n’aixequen grans vol”
Gavina, la meteoròloga del litoral?
De ben segur que els pescadors deuen estar ben atents als missatges de les gavines. El saber popular descriu que el comportament d’aquests ocells denota canvis meteorològics i que poden vaticinar tempestes marítimes i canvis sobtats a mar. Aquests són alguns dels refranys amb aquest mot.
- Gavina a la platja, mariner en terra.
- Gavina en terra, mariner passeja.
- Gavina escampada, aigua o ventada.
- Gavines en terra i cel trist, mala cosa has vist.
- Gavines en terra, temporal a la mar.
- L’octubre és arribat, la gavina vora el mar.
- La gavina, el temps que farà, endevina.
- La gavina, la tramuntana crida.
- Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles, i quan camina, hissa, hissa!
- Quan la gavina fa el cargol, mestral remou.
- Quan la gavina va cap a terra, ves-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs.
- Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa.
- Quan la gavina visita el llaurador, malament per al pescador.
- Quan la gavina vola per vora del riu assenyala pluja.
- Quan sentis la gavina cantar, popa a la mar.
- Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar.
- Si per gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
Hem trobat totes aquestes dites al recull que diàriament fa Víctor Pàmies a la Paremiologia catalana comparada digital.
