Trobar dades actualitzades sobre el mapa de galeries d’art de la ciutat és complicat. N’hi ha una cinquantena associades al Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i una trentena més que s’agrupen a l’associació Art Barcelona. L’última vegada que el Departament de Cultura en va fer una estadística va ser el 2013. N’hi havia un centenar a la nostra ciutat. L’Observatori de Dades Culturals de la Barcelona, que recull dades sobre equipaments culturals, no té cap capítol dedicat a les galeries. Els galeristes se senten oblidats i demanen a les administracions que s’impliquin per aconseguir que el mapa de galeries torni a figurar en l’imaginari col·lectiu.
El sector de les galeries d’art se sent com un David contra el Goliat de la crisi econòmica. Asseguren que lluiten sols per sobreviure i reclamen més suport de les administracions, econòmic però també anímic. “Ens sentim sols. No veiem qui tenim al costat”, diu Gabriel Pinós, president del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.
La classe mitjana, principal consumidora de l’art de les galeries, ha notat molt directament l’embat de la crisi: “Ara tenen altres prioritats”, explica Carmina Otero, d’Àmbit Galeria d’Art. Otero també creu que les institucions no ho potencien: “Donen suport a les exposicions públiques de les fundacions però no potencien l’art privat ni els artistes emergents”.
“Menys dolent del que es podria preveure després de 10 anys de forta crisi econòmica”. Joan Anton Maragall, galerista de la Sala Parés, defineix amb aquestes paraules l’estat de salut del gremi a la ciutat. “La classe mitjana, que és el nostre principal client, ha perdut molt poder adquisitiu” diu. Maragall no creu, però, que aquesta sigui l’única raó per explicar el moment del sector: “Els nous col·leccionistes, a diferència de les generacions anteriors, connecten més amb el que s’exposa a Nova York o París i no tenen tant compromís amb la creació local”.
Un compromís que, segons els galeristes entrevistats per betevé, tampoc no tenen les administracions. “El primer per fomentar les arts visuals és crear una col·lecció de ciutat d’art contemporani. L’actuació de l’Ajuntament en aquest sentit és nul·la”, denuncia Maragall. De l’abandonament per part de les administracions també se’n va queixar el Gremi de Galeries d’Art en l’acte de presentació de la temporada.
Més art en edat primerenca
Els galeristes creuen que bona part de la solució seria aplicar mesures que incentivin el consum de les arts visuals des de l’edat escolar. “Els esperem amb els braços oberts”, diu Maragall. “Si ens avisen, quan venen poden parlar amb l’artista i preguntar-li el que vulguin sobre la seva obra”. “L’escola hauria de motivar les visites perquè els nens s’acostumin a contemplar art. Abans els col·leccionistes venien amb tota la família, ara costa molt”, assenyala Carmina Otero. “A Àmbit Galeria d’Art moltes vegades treballem amb la porta oberta de bat a bat perquè la gent hi entri i pregunti”. “Nosaltres intentem donar la millor benvinguda i mediar, explicar el treball de l’artista que exposa a la galeria”, diu Olivier Collet, director artístic de la Galeria Joan Prats. Invitacions de les galeries per tombar el mur que encara avui separa els ciutadans d’aquests espais culturals.
