La basílica de Santa Maria del Pi, al Gòtic, té un espai ple de pedres de Montjuïc centenàries. S’han anat recuperant de diferents obres que s’han fet al temple i s’han guardat per si es tornen a necessitar. Per exemple, algunes tenen fins a cinc segles d’antiguitat i podrien servir per rehabilitar part de la façana del Pi, que ha patit diferents robatoris de pedres en els últims anys.
Jordi Sacasas, arxiver de la basílica del Pi, explica la importància de la preservació de les pedres que formen part de l’edifici eclesiàstic. “En disposem d’un fons perquè sempre que hi hagut alguna reparació, o s’ha substituït una paret o s’ha obert una porta, qualsevol d’aquestes obres implicava pedra de Montjuïc. La que no es tornava a col·locar al lloc original s’ha conservat per utilitzar-la per reparar parts de l’església que s’han fet malbé“. És un dels temples que més fons de pedres centenàries de Montjuïc tenen.
A la façana hi falten una dotzena de carreus
D’aquest fons n’hauran de sortir les pedres que serviran per restaurar la part més baixa de la façana de la basílica, que en els últims anys ha patit diversos furts. En total hi falten una dotzena de peces, de les zones de més fàcil accés. Són pedres que s’han robat o malmès per actes vandàlics i que han deixat forats buits fàcilment visibles. Aquesta reparació, com altres danys que s’han fet a la basílica com els grafits a sobre d’un escut del segle XV, necessiten la intervenció d’un entès en patrimoni, tasca que segons l’arxiver alenteix i encareix tot el procés.
El robatori de patrimoni històric no és un fet aïllat a Ciutat Vella. Segons Alberto Velasco, que és expert i professor de la Universitat de Lleida, el Codi penal és lax amb aquest tipus de robatoris: “El Codi penal necessita una reforma per tipificar diferent les sancions en relació amb aquests delictes i que cascos antics amb conjunts patrimonials importants tinguin per exemple un sistema de videovigilància que permeti identificar les persones que cometen delictes d’aquest tipus”.
Claus de volta reposades
Al Pi, les pedres que conserven han servit, tal com explica Sacasas, “per refer les claus de volta de l’església que van quedar molt danyades per l’incendi del 1936“. I és que aquestes pedres no només s’utilitzen per a la basílica del Pi. Sacasas recorda que “si qualsevol altre edifici de l’arquebisbat de Barcelona en necessités, només cal que ens ho digui“.
