Edificis i elements patrimonials de Ciutat Vella són, molt sovint, víctimes de furts i actes vandàlics. Per evitar que accions d’aquestes continuïn es necessita, segons l‘Alberto Velasco, doctor en història de l’art i exconservador del museu de Lleida, una reforma del codi penal. Considera que les ciutats amb patrimoni a la intempèrie han d’augmentar les mesures de prevenció i de vigilància en els barris antics per facilitar-ne la identificació dels qui fan malbé el patrimoni.
Codi penal més dur i més vigilància
L’espoli patrimonial, segons Velasco, es produeix en espais diversos: a grans ciutats, pobles abandonats i, fins i tot, sota el mar. Assegura que en molts congressos en què ha participat i en els que es parla de patrimoni hi ha una opinió generalitzada. “Per evitar que continuï l’espoli patrimonial s’ha de reformar el codi penal per incrementar tant les sancions com les penes relacionades amb aquests delictes”.
Pel que fa a les ciutats amb patrimoni, Velasco creu que “han de posar en marxa totes aquelles mesures de prevenció per evitar que continuï havent espoli“. Càmeres de videovigilància al voltant dels nuclis antics que “permetin identificar les persones que fan malbé el patrimoni, ja sigui perquè el roben o perquè l’embruten”.
Patrimoni espoliat
A Barcelona i altres ciutats amb història hi ha diferents elements patrimonials dels quals els lladres s’apropien. “Són articles que normalment guarneixen edificis o places com ara rajoles, ceràmiques, làmpades o ferros modernistes”. Aquests tipus d’articles, segons Velasco, acaben al Mercat dels Encants. Aclareix, però, que “aquestes peces tenen un mercat complicat perquè se saben que són robades”.
Tipologia de lladres
Quant als lladres explica que “estem davant de diferents perfils. Aquella persona que pot ser un delinqüent comú i que roba elements patrimonials com podrien robar qualsevol altra cosa i d’altres que saben molt bé que el que estan robant té valor“.
Robatori i exportació il·legal
Tots els articles amb 100 anys d’història o més, segons Velasco, “precisen d’un permís d’exportació concedit pel Ministeri de Cultura si els vols treure del país“. Velasco es refereix a qualsevol element, “des d’una escultura, quadre, calaixera, una peça de ceràmica o un simple bolígraf”. Això representa, segons la mateixa font, que qui espolia un article i el treu del país “està cometent dos delictes, robatori i exportació sense autorització”.
