En aquestes caixes s'hi desa bona part de la història del teatre català. Des de vestuari, fins a titelles centenaris. Són peces que ajuden a preservar la memòria, com per exemple aquests petits diorames donats per un aficionat. L'home es va entretenir a recrear més de 200 escenografies d'obres que va veure al Liceu abans que es cremés. ANNA VALL,directora del Museu d'Arts Escèniques "Quan una obra de teatre s'acaba, si nosaltres no guardem la filmació, el programa de mà, les fotografies, el cartells... no en queda res. Doncs nosaltres guardem tot allò que no és efímer." Però també va més enllà del que el públic pot veure en una funció. Aquest escriptori, a més de ser una valuosa peça de marqueteria, és des d'on Àngel Guimerà va escriure clàssics del teatre català. El fetitxisme entorn els personatges del món teatral arriba a punts insospitats. El metacarpi de Calderón de la Barca és una de les curiositats més ben desades, i que desperta més veneració. Igual que tot allò relacionat amb personatges que van marcar una època. ANNA VALL, directora del Museu d'Arts Escèniques "Si ve una persona que li agrada l'òpera hi ha uns vestits d'un tenor que es deia Hipólito Lázaro o tenor Vinyes que li agradarien molt, i si ve gent de la dansa, tenim tot el llegat de Tórtola Valencia, tant vestits, com quadres, com àlbums." Tot i que l'accés al fons museístic actualment és per a investigadors i estudiants, part del material conservat es podrà veure al futur Museu de les Arts Escèniques, en diferents exposicions. De moment i gràcies a la digitalització, totes les peces es poden veure a través del portal web.
