“No tan de pressa!” és el títol de l’exposició que la Filmoteca dedica a Jaime Camino, cineasta de la memòria i, en particular, de la de la Guerra Civil. És el títol d’un guió que va coescriure amb Esteve Riambau, que no es va materialitzar mai en pel·lícula. Com aquell guió, la mostra relliga obra i aspectes biogràfics de Camino (el títol remet a les darreres paraules que li va dir el seu pare abans de morir, després de patir un greu accident).
Esteve Riambau, director de la Filmoteca, ha comissariat la mostra a partir del llegat del fons documental que va fer el 2015 Teo Camino, fill del realitzador, després de la seva mort. “El fet que Jaime Camino fos productor de moltes de les seves pel·lícules va propiciar que guardés tota mena d’elements que constituïen la perifèria de la realització d’un film: fotografies, cartells, guions, escaletes de rodatge, escrits epistolars…”, detalla Riambau.
Sis pantalles, sis apartats
Teo Camino, que ha presidit la inauguració amb Riambau, explica que “no sé si dir-ne síndrome de Diògenes, però el meu pare ho guardava tot. Per mi va ser una sort trobar tot això, però necessitava l’ajuda de la Filmoteca”.
Els materials del fons estan distribuïts en sis apartats, acompanyant sis pantalles de projecció. Són, de fet, els capítols que preveia el guió inèdit esmentat, que havien de servir per abordar la biografia de Camino a través de les seves pel·lícules. El primer àmbit és Infantesa, seguit de Guerra Civil i Franco (el tema o rerefons principal de la filmografia de Camino, amb films com ‘Dragon rapide’, ‘La vieja memoria’, ‘El largo invierno’ o ‘España otra vez’). Els altres quatre són: Música (Jaime Camino havia tocat el piano abans de ser director), Feliços 60, La impossibilitat d’estimar i La mort.
A les pantalles es barregen fragments de pel·lícules amb imatges rodades contemporàniament, que dialoguen amb els films. S’hi pot sentir la veu de Teo Camino llegint textos del seu pare relacionats amb el tema de cada àmbit. La mostra, una oportunitat per pouar en un cineasta “fonamental d’un moment del país”, segons Riambau, es pot visitar fins al 23 d’octubre.
