Ha estat un dels grans cineastes barcelonins. Jaime Camino va néixer l'11 de juny de 1936, poc abans que es produís el cop d'estat que va originar la Guerra Civil. El record d'aquest conflicte va marcar bona part de la seva filmografia, que va retratar des de diferents perspectives, amb reconegudes pel·lícules com "Dragón Rapide" i "Las largas vacaciones del 36". Camino, a més, va ser un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català i va rebre diversos premis per la seva llarga carrera cinematogràfica, com la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament i el Premi Sant Jordi. A més, en la primera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català va guardonar-lo amb el Gaudí Honorífic. JAIME CAMINO, cineasta "Estic impressionat perquè veure-us de peu dret aplaudint és significatiu perquè penso que heu vist i admirat algun dels meus treballs." La cerimònia de comiat del director es farà el proper dimarts al Tanatori de les Corts.
Jaume Camino va néixer a Barcelona l’11 de juny de 1936, un mes abans del cop d’estat militar que va originar la Guerra Civil, tema central de moltes de les seves obres com a cineasta. Va estudiar dret i també va cursar estudis musicals, de piano i harmonia. El 1960 va escriure una novel·la, ‘La coraza’, que va quedar finalista del Premi Nadal, però que no va publicar mai. De fet, Camino va publicar la seva primera novel·la, ‘Moriré en Nueva York’, l’any que en va fer 60, després d’una llarga trajectòria com a director de cinema.
El 1963 va escriure i dirigir la primera pel·lícula, ‘Los felices sesenta’. Tres anys més tard, la següent, ‘Mañana será otro día’. Camino es vincula des d’aquella època amb un grup barceloní de directors de cinema inspirats per la Nouvelle Vague francesa i compromesos amb la renovació d’aquest art sota la dictadura de Franco. Vicente Aranda, Joaquím Jordà, José María Nunes, Pere Portabella, Gonzalo Suárez o Romà Gubern són alguns d’aquests cineastes coneguts com l’Escola de Barcelona.
Encara sota el control de la censura del règim, Camino estrena el 1969 la primera de les seves pel·lícules sobre la Guerra Civil, ‘España otra vez’, i el 1976, ‘Las largas vacaciones del 36’, premi de la crítica al Festival Internacional de Berlín. L’any següent, al documental ‘La vieja memoria’ analitza també els anys de la Segona República. El 1984 dirigeix ‘El balcón abierto’, una cinta sobre García Lorca que va rebre el gran premi del primer Festival Internacional de Rio de Janeiro. El 1986 arriba la que potser és la seva pel·lícula més memorable, ‘Dragon Rapide’, amb el general Franco encarnat per primer cop al cinema per l’actor Juan Diego i la seva dona, Carmen Polo, per l’actriu Vicky Peña. Camino va guanyar amb aquest film el Goya a la millor direcció artística. Després vindrien ‘Luces y sombras’ (1988), ‘El largo invierno’ (1991) i ‘Los niños de Rusia’ (2001), en què explica la història dels milers de nens espanyols evacuats a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil. L’Acadèmia del Cinema Català va lliurar el 2009 a Jaime Camino, en la primera edició dels Premis Gaudí, el seu reconeixement honorífic per la seva llarga i plena d’èxits carrera cinematogràfica.
El funeral de Jaime Camino tindrà lloc dimarts a les 12 h al Tanatori de les Corts, on dilluns a la tarda es farà la vetlla amb familiars i amics.
