La foto fixa, una oblidada del món del cinema, va gaudir d’una època daurada. L’exposició “Les claus de la foto fixa. Cinema espanyol anys 40” en dona fe. Comissariada per Miquel Àngel Pintanel, desplega digitalitzacions de gran qualitat a partir d’originals del fons del laboratori Reproducciones Sabaté, que conserva el centre de documentació de la Filmoteca.

Els productors de cinema dels anys 40 sabien que les fotografies que es penjaven als vestíbuls de les sales d’exhibició eren un poderós reclam. La foto fixa es planificava a consciència, i independentment de la presa fílmica. “Per això molta gent, en sortir de la projecció assenyalava una foto i deia: ‘Això no ho he vist a la pel·lícula’ “, explica el comissari.

Exposicions a Barcelona: la teva agenda de museus

Fotografies úniques

Eren fotografies úniques i de gran qualitat, fetes amb càmeres de plaques i exposicions llargues. Es tenia màxima cura de la il·luminació i la composició, que sovint bevia de referents pictòrics. En aquest punt, l’exposició és tan atractiva per al cinèfil com per a l’amant de la fotografia i l’art en general.

Dos directors de fotografia, Paco Marín i Joan Minguell, han participat en la presentació. Tots dos van fer foto fixa, però als anys 60, quan ja no s’aturava el rodatge per fer fotografies. “A nosaltres ja només se’ns cridava quatre o cinc dies de rodatge”, ha explicat Minguell.

A la mostra hi ha fotografies de grans professionals, com Carlos Pérez de Rozas, Emili Godes, Julio Ortas o Antonio López Ballesteros. A la presentació s’ha projectat ‘Nada’, dirigida per Edgar Neville a partir de la novel·la de Carmen Laforet (guanyadora del primer Premi Nadal), atès que la mostra inclou foto fixa del film.

L’exposició romandrà a la Filmoteca fins al 3 de juny.