Sembla un paisatge de somnis, però és cuina. Aquest és un curtmetratge que s'endinsa en els ingredients a través de l'estètica de la gastronomia. Una visió que l'apropa més a l'art. Art també es considera la feina del xef Nando Jubany, protagonista d'aquest altre curt que també es pot veure aquest cap de setmana i que vol transmetre la màgia en el procés d'elaboració d'un plat. VERÓNICA ESCUER directora de Film&Cook "La cinematografia dóna a conèixer i explica molt bé tota la feinada que hi ha darrere de l'alta gastronomia, gairebé més que si vas a un restaurant a menjar." El Film & Cook dóna a conèixer documentals i llargmetratges que entenen la gastronomia com a disciplina artística, però que sovint no arriben als circuits comercials. Tot i això, cada vegada tenen més públic. XAVIER LEÓN "Ens agrada molt la cuina mediterrània, menjar, el cinema i el festival és una bona manera de combinar-ho tot." CARLOS GARCÍA "La cuina sempre està present i s'hauria de tenir més en compte al cinema." Cada sessió de cinema es combina amb cuina en directe. Aquesta indaga en l'origen de les sopes japoneses de Yoshiko, una cuinera que escull, en aquests camps, els millors ingredients. XAVIER FRANCO xef del restaurant Saüc "Tot i que sigui un acte diari, molt banal, a l'hora de cuinar estem transmetent moltes coses, i hem de mirar, per tant, com ho fem. I ho hem de fer amb consciència." És el que es coneix com a cuina terapèutica. Per això, Franco prepara un plat de la carta del Saüc, una coca amb tomàquet i sardines, que li evoca la terra i el mar.
‘Drops of heaven’ és un documental que indaga en l’origen de la sopa de la vida que l’artista culinària de 88 anys, Yoshiko Tatsumi, cuina des de sempre. Els paisatges japonesos ofereixen una varietat de collites sota l’atenta vigilància dels savis grangers. Yoshiko escull, en aquests camps, els millors ingredients i els cuina amb dedicació.
El llargmetratge, d’Atsunori Kawamura, inspira Xavier Franco. El xef del restaurant Saüc troba en les escenes de la pel·lícula una recepta per cuinar al públic del festival. Un binomi, film i gastronomia, que es repeteix en tota la programació del festival. Amb variants: les cintes clàssiques van acompanyades de còctels. Són ‘Casablanca’; ‘La quimera del Oro’, de Charles Chaplin; ‘Una odisea en el espacio’, i ‘Como agua para chocolate’.
El “showcooking” dura aproximadament una hora, temps insuficient per Franco. Prepara una torrada de pa amb tomàquet i sardina, i un arròs amb gamba. No són plats elaborats i arriben mig enllestits per muntar-se. Però el xef estrella del Saüc es deté el temps que calgui per explicar l’origen de cada ingredient, d’on prové, com n’ha estat el cultiu, la pesca o la manera que té de tallar-los i els ganivets esmolats que fa servir. Per cert, també són japonesos. Franco té una idea sobre els aliments que s’assembla a la de la protagonista del documental: la cuina alimenta el cos però també l’esperit. Les receptes de Franco es troben a la carta del restaurant, el Saüc, però les ha escollit perquè la filosofia que transmeten s’identifica amb la sopa de la vida.
El Film & Cook dóna a conèixer documentals i llargmetratges que entenen la gastronomia com a disciplina artística, però que sovint no arriben als circuits comercials. Tot i això, cada vegada tenen més públic.
