L’església del Pi era l’edifici religiós central de la jurisdicció més gran del setge. Era la parròquia a la qual pertanyien les elits militars i polítiques del moment: als oficis es podia veure les famílies més conegudes de la ciutat, com els Vilana, els Fivaller, els Casanovas, en Josep Galceran de Pinós o el mateix comandant en cap de l’exèrcit, Antonio de Villarroel. Al Pi s’hi van enterrar diversos dels defensors de la ciutat del setge borbònic.
Dissenyada com un recorregut per la història del setge, la mostra dóna a conèixer el paper actiu que va tenir el temple i la seva comunitat durant la resistència ciutadana. El campanar del Pi era el punt més alt de la ciutat assetjada i des d’aquí es divisaven els moviments de tropes dels exèrcits francocastellans. També des de la torre del Pi es va fer la crida a la darrera defensa de Barcelona fent repicar la campana Antònia.
Els obusos dels canons es poden contemplar al museu de la basílica. L’exposició també mostra documentació de la comunitat de beneficiats del Pi, com ara un exemplar de la darrera edició de les Constitucions de Catalunya (1704). Amb motiu de l’exposició, la basílica ha programat una sèrie de conferències i activitats paral·leles, que repassen la vida de la comunitat eclesiàstica al segle XVIII, la música en temps de la cort de Carles d’Àustria, o l’art del Renaixement i el Barroc. Mensualment es faran visites comentades a l’exposició amb reserva prèvia. L’entrada inclou la visita general al Museu i Tresor de la Basílica i la pujada al campanar.
Segons el comissari de la mostra i arxiver del Pi, Jordi Sacasas, es pretén explicar com la parròquia va participar en el setge amb els seus 8.600 feligresos. La mostra conté documents curiosos, com la petició d’un cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu a la comunitat del Pi d’una suma de diners per poder atendre soldats veterans procedents de Nàpols que vagaven per la ciutat. Sacasas ha explicat a BTV iniciatives dels parroquians, com la d’allotjar desplaçats d’altres punts de la península proporcionant-los mantes i menjar. Després del setge, el Pi també en va patir les conseqüències: “Els feligresos van ser els primers represaliats per Felip V”, diu.
El 25 de juliol el Pi va commemorar el tricentenari de l’inici del setge fent repicar les campanes tal com ho va fer aquell mateix dia de fa 300 anys.
