“La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya” il·lustra la pràctica amateur a Catalunya des de la dècada del 1880 fins a l’esclat de la Guerra Civil. Ho fa desplegant prop de 300 peces entre fotografies, càmeres i documents diversos. S’hi poden veure fotografies domèstiques d’aficionat, ja sigui seriós o amateur, és a dir, una persona que hi dedicava temps i esforços tot i no treure’n cap rendiment.
Com comenta la comissària de la mostra Núria F. Rius, “moltes entitats i institucions van assumir la fotografia com un passatemps a practicar en grup entre els seus membres”. Tot i que inicialment la fotografia era patrimoni de les classes benestants, les millores tècniques i l’abaratiment de les càmeres la van popularitzar enormement.
A l’exposició hi ha molta foto familiar i imatge captada en moments d’esbarjo, “però també fotografia humorística, perquè la presència de la càmera activa comportaments teatrals i ficcionats”, detalla la comissària.
Consuelo Kanaga, una de les primeres dones fotoperiodistes
També des del 15 de febrer i fins al 12 de maig, s’exposa al KBr de la Fundación Mapfre l’obra de la fotògrafa nord-americana Consuelo Delesseps Kanaga (Astoria, Oregon, 1894 – Nova York, 1978). Es tracta d’una de les primeres dones fotoperiodistes dels Estats Units i la primera que va signar un contracte amb un diari, concretament amb el ‘Daily News’ de San Francisco.
Bona part del seu treball fotoperiodístic no s’ha conservat, però sí, en canvi, els seus retrats, que ocupen una part important de l’exposició, formada per unes 180 imatges. Es va centrar, a més, en temes marginals del dia a dia, amb interès especial pels afroamericans. Els primers retrats de persones negres van lligats al moviment New negro, desenvolupat als anys 20 i 30, que apostava, entre altres coses, per la creació d’imatges inspiradores de la seva comunitat.
Aquesta fotografia ‘Hands’, del 1930, és la primera imatge de Kanaga que deixa clares les seves conviccions antiracistes en una època en què els linxaments eren encara moneda corrent. Com assenyala Carlos Gollonet, conservador de fotografia de la fundació, “Kanaga no només capta les dures condicions de vida dels afroamericans, sinó que exalça la bellesa de la població negra. Hi retrata artistes, escriptors i intel·lectuals negres que no tenen el reconeixement que es mereixen”.
