El Tintín de les primeres publicacions no es podia ni imaginar que en pocs anys les seves històries passarien del blanc i negre al color. Hergé va tornar a reproduir vinyeta a vinyeta els títols publicats. Des de fa un any, els hereus de l'il·lustrador belga, han decidit colorejar els àlbums originals, que segons alguns seguidors tenien un traç i un detall molt més ric. La primera mostra del treball d'Hergé a Catalunya va arribar de la mà d'una revista de caire religiós. Pau Vinyes, Associació Catalana de Tintinaires: "Una descoberta recent és el primer treball d?hergé publicat a Catalunya, que és un conte amb unes il·lustracions publicat a una revista. Però el primer Tintin que va arribar a Catalunya i Espanya va ser als anys 50." Aquesta descoberta sorprèn per l'estètica més conservadora que la de la sèrie d'en Tintín. El jove aventurer comparetix espai a la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra amb el llegat de grans dibuixants catalans com Josep Maria Folch i Torres, creador de Patufet o alguns exemplars de l'efímera Jordi, que només va publicar dotze números perquè no tenia rotativa pròpia. Entre les anècdotes que la mostra "Els inicis tintinaires i els il·lustradors catalans" recull hi ha un exemplar de O Pagayo, la primera revista portuguesa que va publicar vinyetes de Tintin i que, amb permís, d'Hergé, van ser també pioners en colorejar-les.
El jove aventurer d’Hergé és un dels personatges de còmic més admirats i amb més anècdotes al seu voltant. Per conèixer els seus orígens, l’Associació Catalana de Tintinaires i el grup 1001 han agrupat algunes de les primeres obres, quan en Tintín era en blanc i negre. A la dècada dels trenta es van estrenar les vinyetes del reporter més conegut i reconegut, i a partir dels anys 40 es va fer la versió a tot color. Va ser també en aquesta època quan Hergé va començar a documentar-se a fons abans de publicar un nou àlbum. És el cas de ‘Tíntin i el Lotus Blau’, en què va tenir l’ajuda d’un estudiant xinès que el va aconsellar a evitar estereotips a les vinyetes.
Entre el material exposat hi ha àlbums originals d’en Tintín i una sèrie de revistes catalanes que mostren el període tan creatiu que es va viure de 1929 a 1939. Convivien capçaleres com ‘Patufet’, de Josep Maria Folch i Torres, amb la revista ‘Jordi’ o ‘La Nuri’, dirigida al públic femení.
Les històries de Tintín i els dibuixos fets pels dibuixants catalans van deixar una forta petjada estètica i social en l’imaginari infantil i juvenil. En Pau Vinyes, un dels responsables de l’exposició, explica la coincidència entre una il·lustració de Junceda del 1910 i una vinyeta de ‘Tintín i el temple del sol’. El dibuix de Junceda representa en Massagran, protagonista de les històries de Josep Maria Folch i Torres, elevat per un ocell, en la mateixa postura que Hergé va dibuixar a Tintín anys més tard.
