Dia històric per al teatre català: s’estrena el nou i últim musical Mar i cel al Teatre Victòria, amb 165.000 entrades venudes abans de l’estrena oficial i bona part de les entrades exhaurides per al mes d’octubre i novembre. De fet, després de l’allau d’interès, ja s’han ampliat les funcions quatre setmanes més, fins al 2 de març.
Es tracta de la quarta reposició del musical de la companyia Dagoll Dagom, que va estrenar-se el 1988, i està dirigit per Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, amb la direcció original de Joan Lluís Bozzo. Aquesta tragèdia romàntica sobre pirates i cristians explica la història d’en Saïd, interpretat per Jordi Garreta, i la Blanca, que protagonitza Alèxia Pasqual, i aplega una vintena intèrprets sobre l’escenari, 13 músics i 13 tècnics.
L’obra, basada en un text d’Àngel Guimerà, compta amb la inspirada banda sonora d’Albert Guinovart i una escenografia i vestuari que són originals, dissenyats per Montse Amenós i Isidre Prunés.
Un somni fet realitat
Els dos protagonistes de l’obra han confessat a betevé que estan “molt nerviosos i molt emocionats”. Alèxia Pasqual afirma que sempre ha estat una gran entusiasta dels musicals i especialment de Mar i cel, que ja va veure de ben petita. “Fer aquest paper i que, a més, sigui l’ultima vegada que es farà és una gran responsabilitat“, ha dit, “però és un personatge molt especial”.
Per la seva banda, Jordi Garreta ha destacat que el del Saïd “és un paper que recordaré sempre. Mar i cel és un clàssic de clàssics i és un honor participar-hi“. L’intèrpret subratlla que el recordarà per la seva intensitat: “Em tiro per cordes, faig salts, tenim baralles i hi ha molt de moviment a més del cant”.
L’últim de Dagoll Dagom
“Com a Dagoll Dagom, això és l’últim que fem”, ha afirmat la directora de l’espectacle, Anna Rosa Cisquella. Però encara queden mesos per a aquest final i tota una temporada de Mar i cel per viure. “Hem fet moltíssimes estrenes, però cada nit al teatre és especial i una experiència diferent”, ha dit Cisquella, que també ha aprofitat el moment per elogiar la nova companyia que s’ha creat: “És una companyia diferent i té uns protagonistes diferents, i això dona molt de color a l’espectacle”. Ha confirmat, però, que l’emblemàtic vaixell sí que continua sent el mateix.
Així, la directora s’ha mostrat emocionada per la varietat de generacions que assisteixen a la funció: “Hi ha famílies que venen quatre generacions juntes, alguns fins i tot dels que van venir a l’estrena de l’any 88”. En aquesta línia, ha manifestat agraïment al “públic fidel” que els ha acompanyat durant 50 anys.
