Els concerts i actuacions de DJ del Sónar van gairebé sempre acompanyades d’audiovisuals. La col·laboració entre músics i artistes digitals és una constant. Per això ens hem anat a fixar en l’Espai Oníric, un cub immersiu situat a prop de l’escenari Sónar Hall. Es tracta d’una col·laboració entre el festival i la Generalitat.
En un cub de cinc cares (al sostre no hi ha imatge) s’hi projecten sis peces breus de sis laboratoris i estudis locals (Onionlab, Desilence, Eyesberg, blit.studio, Sevi Iko Dømochevsky i Jordi Massó). És una mostra de l’estat de la creativitat digital a casa nostra. “Aquests creadors han fet visuals per a molts artistes que han passat pel Sónar i altres festivals. Després, les creacions es transformen sovint en mapatges, peces de realitat virtual i de format immersiu”, explica Marc Gomáriz, comissari d’Espai Oníric.
Segon Sónar Dia
En la segona jornada al Sónar Dia ha triomfat, tal com s’esperava, un vell mag del house i el tecno com és Laurent Garnier. Però s’ha tornat a mostrar la diversitat d’estils i posades en escena amb actuacions tan diferents com la del kenyà Kabeaushé i el seu inclassificable pop electònic, i la de la pianista nord-americana Kelly Moran, una de les incursions més classicitzants en la història del festival. Abans, al mateix Sónar Complex+D, i també en un to intimista, hi havia actuat la basca Ana Arsuaga, de nom artístic Verde Prato.
L’espectacle que ha ofert Kianí Del Valle i la Performance Group és exemple d’un dels nous formats que explora el Sónar: el de concerts que, per comptes de fer ballar, incorporen ells mateixos les danses com a element essencial de l’actuació. Incloïa també visuals i il·luminació de l’estudi barceloní Hamill Industries.
