El barceloní Mallol Fontcalda arriba a Mequinensa per fer de secretari de jutjat i aviat s'adona que el poble i la seva gent són molt particulars. És el punt de partida de 'Mequinensa', un homenatge a l'obra literària de Jesús Moncada, orientada en bona mesura a crear un món mític a partir d'un poble singular. Un poble que el 1971 va anegar un embassament projectat pel govern de Franco i que fou erigit de nou al marge del riu Segre. XICU MASÓ, director i intèrpret "Hi ha la hipòtesi, documentada, que de fet va ser una mena de càstig a una manera de ser. Les mines, el tràfec del riu a partir de les mines...això feia que Mequinensa fos un poble miner, per tant, sindicalista, per tant, molt roig i, com a conseqüència, molt anticlerical. A més a més, parlaven en català sent de Saragossa." Obra coral, la peça posa les petites històries al servei de la història gran, la de la població, des que es va començar a planificar l'embassament fins que els vilatans van haver d'abandonar-la. Aquesta adaptació de Marc Rosich a partir de l'obra moncadiana suposa la darrera estrena de la temporada del Nacional, l'última amb Sergi Belbel de director. Per bé que Sergi Belbel deixa lligada la propera temporada, a partir del setembre hi haurà algú que ocuparà la seva cadira. Sonen amb força els noms de Joan Ollé, Carme Portacelli, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres i Xavier Albertí.
