El Teatre Akadèmia, al carrer de Buenos Aires fent cantonada amb el de Villarroel, ja torna a funcionar. Ha guanyat un espai exterior immens, just a sobre del pàrquing subterrani les obres del qual van impedir que el teatre continués programant l'any 2010. Mercè Managuerra segueix concebent la sala no només com un espai d'exhibició. MERCÈ MANAGUERRA, directora del Teatre Akadèmia "Temporada, segurament, d'octubre a maig, a finals de maig. I l'altra part, diguem-ne, acompanyaments i residències, 'works in progress', activitats a porta tancada, activitats d'altres tipus a porta oberta... Com un eix de cultura teatral i d'interacció." La nova etapa l'enceta una proposta d'una companyia jove, La pell, que l'ha tirada endavant, en part, gràcies a aportacions individuals a través de la plataforma de mecenatge Verkami. Els convidats d'ahir eran alguns dels mecenes. La Pell ha triat un clàssic del teatre isabelí mai estrenat abans en català: 'Llàstima que sigui una puta'. Un drama potent envoltat de polèmica que el dramaturg anglès John Ford va signar a finals del primer terç del segle XVII. La polèmica és comprensible encara avui: es va atrevir a tractar un tema tabú en qualsevol societat, l'incest. Queralt Casasayas i Ramon Bonvehí són els germans Annabella i Giovanni. ANNA ESTRADA, directora escènica "Per a mi, fort, diu, parla una mica, de la llibetat de decisió individual per damunt del pes del judici social." 'Llàstima que sigui una puta' estarà al Teatre Akadèmia durant tot el que queda del mes de setembre.
