Films de l’època
L’art sotmès al poder polític i la imatge per “educar” els gustos del públic. Aquesta era una de les idees de Hitler, utilitzar el cinema per justificar l’antisemitisme i reforçar el culte al poder. Els cineastes afins al règim, com Leni Riefenstahl o Veit Harlan, van posar-se de seguida a les ordres del ministre de Propaganda, Joseph Goebbels. D’aquesta col·laboració en van resultar films com ‘El triomf de la voluntat’ (1935), sobre el congrés del partit nazi a Nuremberg, o ‘El jueu Süss’ (1940), una pel·lícula sobre propaganda antisemítica. Totes dues es podran veure al cicle El Cinema de Propaganda Nazi, que obre el film ‘El jove hitlerià Quex’, la primera pel·lícula que va produir Joseph Goebbels en ser nomenat ministre.
Es tracta de films als quals no és fàcil accedir i que només es poden exhibir en format de cicle i en un context d’estudi, amb presentació prèvia per part d’estudiosos. Fins al 19 de gener hi haurà l’oportunitat de veure el film ‘Concert sol·licitat’, una pel·lícula de propaganda disfressada d’història d’amor dirigida per Eduard von Borsody. A més, també s’ha programat ‘El president Krüger’, que justifica l’extermini als camps de concentració amb l’argument que és un invent dels britànics a Sud-àfrica, i ‘El retorn’, pel·lícula que es va projectar en la Biennal de Venècia el 1941 i que justifica l’extermini dels polonesos.
El cicle s’ha fet en col·laboració amb la Munchen Cinematek, l’Institut Göethe i el Festival de Cinema Jueu de Barcelona, i hi participaran ponents com Stefan Drössler, Román Gubern, Esteve Riambau, Cathy de Haan, Felix Moeller, Xavier Antich, Manuel Forcano, Vicenç Villatoro o Jordi Palou.
Reflexió contemporània
En el marc del cicle es programen quatre documentals contemporanis entre els quals hi ha ‘A film unfinished‘, una pel·lícula documental premiada al Festival de Sundance el 2010 que reflexiona sobre el film de propaganda nazi gravat el gueto de Varsòvia. També s’hi podrà veure ‘Harlan, a l’ombra del jueu Süss’, un film sobre la vida i obra de Veit Harlan; ‘Presoner al paradís’, de Malcolm Clarke i Stuart Sende, i ‘Cinema de propaganda nazi vist avui’, el making of de ‘Films prohibits’, que conté fragments de pel·lícules que actualment estan prohibides.
