És aquí on tot va començar, al pavelló alemany de l'Exposició Universal, construït per l'arquitecte Mies van der Rohe l'any 1929... Una obra gairebé contemporània a les de Gaudí i realment moderna, com totes les obres que la fundació del mateix arquitecte va premiar després. Unes obres, una selecció de les quals es pot veure ara al MNAC, en versió maqueta. La torre de Foster, a Frankfurt, o la sala de concerts Harpa, a Reykjavík. El visitant viatja pel vell continent aturant-se davant de les millors propostes -totes construïdes- d'aquests últims 25 anys. L'àrea metropolitana de Barcelona està ben representada amb la Torre Agbar, de Jean Nouvel, l'Illa Diagonal, concebuda per Rafael Moneo, o la Biblioteca de Sant Antoni. La mostra també es fixa en l'evolució de les tècniques a l'hora de maquetar: de l'esbós dels anys 80 fins a les impressions en 3D d'avui.
El pavelló alemany, construït per Mies van der Rohe l’any 1929 amb ocasió de l’Exposició Universal, era efímer. Però als anys 80 es va decidir tornar-lo a construir de manera permanent, perquè aquest edifici era d’una modernitat absoluta. Justament, és la modernitat que el jurat valora més a l’hora de premiar una obra europea. De fet, la mostra és cronològica i permet entendre el context social i polític de cada país quan es van crear els edificis. Per exemple apareix que als anys 90 es van construir moltes infraestructures culturals, com museus i auditoris, gràcies sobretot als fons de cohesió de la Unió Europea. En l’exposició també veiem que les eines de les quals disposa l’arquitecte a l’hora de maquetar també van evolucionar, des del simple esbós fins a la impressora en 3D. Precises o abstractes, aquestes obres lil·liputenques no deixen de ser autèntiques obres d’art.
