Són cellers modernistes, també coneguts com les catedrals del vi. Es van construir fa un segle, però l'arquitectura que tenen està tan ben adaptada a les necessitats de la producció del vi, que actualment encara funcionen. SÍLVIA BRAVO, comissaria de la mostra "Espais molt grans perquè l'aire pugui córrer bé. Les tines estan separades de manera que la temperatura no es va acumulant allà. Tens espais de treball per sobre de les tines, pels costats. Són condicions còmodes per treballar." Es van construir gràcies a l'empenta i voluntat dels pagesos que, enmig d'una gran crisi econòmica, es van unir per crear cooperatives vitivinícoles. La primera de l'Estat es va fer a Barberà de la Conca l'any 1894. ANTONI BOSCH, cooperativa de Barberà de la Conca "Els mateixos pagesos van fer-ho tot. Només hi havia com a persona preparada un mestre d'obres. I qui tenia alguna cosa l'aportava, qui podia anar a fer un jornal feia un jornal, qui tenia un carro, traginava arena. Qui tenia bosc posava els... i tot així." A Catalunya durant el segle XX es van construir més d'una trentena de cellers cooperatius i una vintena els va fer l'arquitecte Cèsar Martinell, que va unir el moviment modernista de la ciutat amb el cooperativista del camp. La mostra també explica la producció del vi des de la poda, passant per la verema i fins a la degustació final. Tot perquè l'espectador s'endinsi en la cultura i en l'arquitectura del vi a través de llibres, jocs interactius i vídeos.
