Les vides dels vuit personatges d''El vídeo no el veu ningú' s'entrecreuen per culpa d'una empresa de sondejos de mercat que grava en vídeo entrevistes sobre hàbits de consum. S'encadenen diàlegs i situacions aparentment superficials, subtilment iròniques. Tan important o més que el que diuen els personatges és allò que no diuen però s'intueix. CARME PORTACELLI, directora escènica "Com amb un text que no té res a veure amb res, perquè estan parlant de pizzes congelades i de no sé què, saps tot el que està succeint. Què passa i què no, què volen dir i què no volen dir..." Es fa difícil sentir empatia per cap dels personatges, immersos en un dia a dia demencialment mercantilista, on l'excés de connectivitat és sinònim d'incomunicació. CARME PORTACELLI, directora escènica "Comença l'era de la comunicació 'a tope'...Ells es comuniquen, van a buscar cabines i tal, però després no poden dir el que els passa per dins...vull dir, no es comuniquen de debò." A l'obra hi apareix, com és recurrent en Martin Crimp, la crítica al sistema patriarcal, evident en el tracte que reben les treballadores dels caps. Hi plana també certa atmosfera d'intriga, derivada de la sospita sobre quina és exactament l'activitat de l'empresa on treballen els protagonistes. El mateix repartiment farà una versió en catellà del muntatge que obrirà la temporada del teatre Valle-Inclán a Madrid.
