Creadors de mems com Dolors Boatella i Manuel Souto expliquen el límits de l’humor

L’humor, que està fet per somriure, riure i treure-li pes a l’actualitat, pot ofendre algú? Doncs sembla que sí. Els creadors de mems Dolors Boatella i Manuel Souto han patit amenaces de demandes judicials i tancaments de comptes per fer humor. Hem analitzat amb ells els perquès.

Boatella és llibretera a Menorca i creadora de mems a Twitter, o com s’estima més dir, “memista”, perquè Màrius Serra, “un militant de la llengua, em va dir que millor ‘memista’. I la veritat és que sona millor ‘memista’ que ‘memera’, no?”, raona.

Ella assegura que a la llibreria treballa amb el Photoshop obert per tenir l’agilitat de fer un mem ràpid de qualsevol notícia que pugui sorgir al llarg del dia. I alguna vegada “el propi usufructuari” —com diu ella— d’un mem se li ha queixat o l’ha amenaçat de dur-la a judici per l’ocurrència.

El dret a l’honor contra el dret a la sàtira

Va ser el cas d’Enric Millo, exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, a qui va posar amb Photoshop un nas de Pinotxo en una foto en què ell testificava davant del jutge. El polític, a Twitter, li va replicar: “Et demano que no m’insultis tractant-me de mentider, tret que puguis demostrar davant d’un jutge el que insinues”.

“[Anar a judici] m’aniria molt malament perquè no tinc doblers per pagar advocats”, reconeix Boatella amb to sorneguer i apunta que la Constitució espanyola l’empara. “Si menteixes obertament, pot ser que algú faci servir la teva imatge com un Pinotxo”, rebla.

“No estic disposada a jugar-me la vida ni el sou per una parida. El que sí que és cert és que els polítics i els personatges públics, em sap greu però no poden posar gaires barreres al que passi amb les seves imatges. A ells els empara un dret, el de l’honor i a mi el de la sàtira”.

“Els mems carreguen molta ideologia”

Una membre de ProyectoUna, un col·lectiu d’experts en cultura d’internet que defugen dels personalismes i s’estimen més no difondre els seus noms, asseguren que si bé “els mems els utilitza tothom”, “carreguen molta ideologia, i qui digui que no menteix i probablement carrega una ideologia neoliberal i tirant més cap a la dreta conservadora, perquè aquesta gent acostuma a defensar que el seu no és ideologia, sinó una suposada normalitat”.

Aquestes píndoles d’humor a primera vista que anomenem mems “també es fan servir molt des de grups feixistes, neonazis i conservadors”, diuen des de ProyectoUna, “i de fet l’arribada de Trump al poder està molt relacionada amb l’ús memètic“, recorda la membre d’aquest col·lectiu.

Compte tancat per denúncies a les publicacions

Manuel Souto és encarregat d’una botiga i al seu temps lliure fa mems a Instagram. El seu punt fort és la creació de tot un vocabulari propi que ha popularitzat al seu compte d’Instagram @manuelsoutomuf, en què acostuma a comentar amb molta gràcia vídeos humorístics.

Alguns dels conceptes que fa servir són “pandemiadas vivas”, “realisando la confinasión”, “tu amiga la tóxica”, “los pasos prohibidos” o “tu amiga la setos”. “És molt graciós que els hagi calat com una cosa bona, que els fa sentir bé, que els fa gràcia i que han incorporat al seu dia a dia”, comenta sobre aquest ús popular del seu vocabulari.

“És complicat fer humor en època pandèmica perquè jo també ho visc”, raona aquest madrileny establert a Barcelona i que, justament, fins a la pandèmia tenia un compte a Instagram amb més de 120.000 seguidors que va desaparèixer d’un dia per a l’altre. El motiu? A més de fer humor donava suport a lluites, com la dels drets del col·lectiu LGTBI, o criticava violències, com la masclista.

Hi havia molta gent que no estava d’acord amb aquestes reivindicacions i que només volia que fes humor blanc. “Em deien ‘no t’hi fiquis. Per a què? Per què? Fas humor. Fes-me riure'”, i per això “vaig rebre moltes denúncies a publicacions d’Instagram” fins que li van tancar el compte. De seguida va obrir-ne un altre, però encara no ha assolit el nombre de seguidors que tenia abans.