Les principals institucions culturals de Barcelona debaten aquests dies sobre quin posicionament prenen respecte als artistes russos convidats els propers mesos a actuar a la ciutat. Fins ara no n’havia transcendit cap decisió, però el debat s’ha fet públic aquest dimarts al matí durant la presentació del Barcelona Obertura Spring Festival. N’han parlat els responsables del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i L’Auditori de Barcelona, i tots han coincidit en la condemna unànime a la guerra entre Rússia i Ucraïna, però també amb la necessitat de no reduir el debat a la nacionalitat de qui puja dalt d’un escenari.

“Assenyalar algú perquè és rus o ucraïnès seria un error. A mi em sembla una salvatjada”, assegura Robert Brufau, director general de L’Auditori. Recorda que, en molts casos, els artistes que no tenen llibertat d’expressió en els seus països poden tenir molts problemes i que molts “no volen o no poden” donar la seva opinió.

El Liceu estudia “diferents escenaris”

El Liceu reconeix que encara no ha decidit quin posicionament prendrà amb tota aquesta qüestió que, a més, genera “un núvol una mica opac” sobre la programació prevista pel 175è aniversari de la institució. “Estem estudiant diferents escenaris, des del més agressiu fins al més tolerant”, assegura Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu. Assegura que estan pensant “quin és el posicionament més encertat” per poder continuar celebrant l’efemèride sense equivocar-se, i reconeix que n’estan parlant amb “companys, col·legues i amb l’Òpera Europa”. Precisament, un dels plats forts de la programació és el concert de la soprano russa Anna Netrebko del proper 3 d’abril.

L’Ajuntament aposta pel “compromís per la pau”

Des de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí, reconeix que aquestes “són decisions complicades que necessiten el seu temps”. Considera que “la resposta hi ha de ser”, però que no es pot reduir a “foragitar” a qualsevol persona que tingui una relació amb Rússia. En aquest sentit, Martí considera que “el compromís amb la pau” hauria de ser “el mínim exigible per qualsevol persona que es volgués adreçar al públic en qualsevol llenguatge”.