Té una feina que no té res a veure amb l’humor, la comunicació o la pandèmia, però malgrat això, Mario de Diego té un “alter ego” amb què es dedica a fer-nos riure de la tragèdia: ell és el Coronavirus de Twitter.

El compte, que té gairebé un milió de seguidors, personifica el virus, com si fos qui piula, amb totes les ocurrències pròpies d’un virus una mica poca-solta i molt vingut a més. De Diego assegura que rep odi, i que en part ho entén perquè és el coronavirus, és “el monstre i podem dir-li coses per desfogar-nos, i està bé”.

Però també hi ha gent que genera “odi cap a la persona que porta el compte, que soc jo”, i això, evidentment, no li sembla tan bé. A tot això, De Diego no ha passat el virus: “El coronavirus no ha estat dins del seu ‘community manager’!”, diu.

“No pensava que acabaria sent una pandèmia”

Ell, que prefereix mantenir l’anonimat al·legant que és “molt gelós” de la seva vida privada i que no necessita donar-se a conèixer, va crear el compte molt al principi de començar a sentir esmentar aquest virus llunyà i desconegut: “Quan vaig crear el compte del coronavirus no pensava que acabaria sent una pandèmia, tots ens ho preníem a riure i pensàvem que no ens arribaria”, recorda.

Ara, després d’haver escrit un primer llibre titulat ‘Cómo acabar sigilosamente con la humanidad’ (Arpa, 2021), està a punt de publicar-ne un segon. I malgrat tota l’activitat que duu entre mans, assegura que li ve de gust “descansar del personatge” i que s’acabi la pandèmia.

El Coronavirus pot seguir opinant del que ens passa als éssers humans prenent-se una caipirinha a la platja perquè ja no tindrà tanta feina
Mario de Diego, Coronavirus de Twitter

En tot cas, considera que el coronavirus ha vingut per quedar-se, potser “en forma de refredat”, i que és un virus que podrà seguir opinant a Twitter del que ens passa als éssers humans “prenent-se una caipirinha a la platja perquè ja no tindrà tanta feina”.

La doble cara de Twitter

Sovint es parla de Twitter com la xarxa social on més odi, rivalitat i notícies falses es generen, però De Diego sap veure-li coses bones i dolentes a Twitter: assegura que és la xarxa social en què “es desinhibeixen les pitjors conductes”, però “també té coses molt bones: és on es dona el diàleg i la primera xarxa en què apareixen les notícies i en què hi ha l’humor, també“, detalla.

Mentre hi havia gent que ho estava passant molt malament, siguem honestos, d’altra no ho estava passant tan malament. I la gent necessitava riure”
Mario de Diego, Coronavirus de Twitter

Tenint-ho tot en compte, i per evitar rebre odi de forma desmesurada, admet que s’ha tallat, “evidentment”, en alguna ocasió abans de tuitejar de segons quin tema.

Es pot fer humor de tot?

Ainhoa Marzol, experta en cultura d’internet, considera que “depèn del punt de vista i de la temporalitat” que es pugui fer humor d’una tragèdia. “És molt diferent crear humor sobre una tragèdia al minut cinc que als tres anys que hagi passat”, explica.

És molt diferent crear humor sobre una tragèdia al minut cinc que als tres anys que hagi passat”
Ainhoa Marzol, experta en cultura d’internet

En aquest sentit, De Diego recorda que el psiquiatra i filòsof jueu Viktor Emil Frank, que va estar a un camp de concentració, explicava que allà també hi havia humor, i que “durant uns segons podien aïllar-se de la tragèdia que vivien”.

De la mateixa manera, De Diego assegura que durant la pandèmia s’han donat moltes circumstàncies: “Mentre hi havia gent que ho estava passant molt malament, siguem honestos, d’altra no ho estava passant tan malament. I la gent necessitava riure, l’humor ens ha permès fer el monstre més manejable“, rebla.