(ACN) Manolo García ha ofert una de les cites més esperades de la nova gira de gran format ‘Cero emisiones contaminantes des de ya’. Després de visitar Madrid, aquesta dissabte l’artista ha omplert el Palau Sant Jordi amb 18.000 espectadors, entrades exhaurides i que durant tres hores han viatjat eufòricament a través dels seus grans èxits. Himnes com ‘Nunca el tiempo es perdido’ o ‘Pájaros de barro’ han seduït el públic des dels primers compassos, amb una fidelitat també present quan han sonat els temes de l’últim disc doble.
20 anys de carrera en solitari
Contraposat al format més íntim que va marcar la gira pels teatres i que va tenir molt d’èxit, Manolo Garcia aposta ara per una gran escenografia elèctrica coincidint amb els 20 anys de carrera en solitari i els més de 40 d’ençà que va triomfar amb Los Burros o El Último de la Fila.
Quan passaven quinze minuts de les 21 h, l’artista ha irromput a l’escenari apel·lant a la nostàlgia de la banda de finals dels 80, amb ‘Insurrección’ i les seves “barras de bar, vertederos de amor”, que han estat fortament corejades, com també ho ha estat ‘Nunca el tiempo es perdido’. Ràpidament ha entrat en joc ‘Diez mil veranos’. Ha començat així un viatge al llarg de l’àmplia discografia del barceloní on no han faltat cançons icòniques com ‘Mientras observo el afilador’, ‘Rosa de Alejandría’ o ‘Como quién da un refresco’.
‘Pájaros de barro’ embogeix el Sant Jordi
Els Sant Jordi ha embogit quan ha començat a sonar ‘Pájaros de barro’. Aleshores, Manolo García ha caminat entre el públic fins pràcticament el final de la pista, una aproximació als fans que ha generat un immens núvol de telèfons mòbils al seu voltant.
Un altre dels grans moments de la vetllada en què s’ha guanyat el públic ha estat l’estesa d’una infinitat de globus gegants de colors —com si fossin grans pilotes de platja— mentre sonava ‘A San Fernando, un ratito a pie y otro caminando’.
Èxits del darrer àlbum de Manolo García
Nostàlgia a banda, García també ha volgut compartir els temes del darrer doble disc ‘Mi vida en Marte’ i ‘Desatinos desplumados’, publicat fa escassament dos anys. ‘No lloras y juras’, ‘Azulea’ o ‘Quisiera escapar’ han estat algunes de les cançons que l’artista ha volgut reivindicar davant un públic que no ha parat de ballar en tota la nit. ‘Si te vienes conmigo’ ha format part del colofó.
Nit reivindicativa
Al llarg de les tres hores, més enllà de la música, Manolo García ha mostrat també la seva vessant més reivindicativa. Des d’un inici ha sortit en defensa del poble palestí, tot titllant la situació a la Franja de Gaza com una “barbaritat” i ha demanat a “tots els països del món” que “diguin ‘no a aquesta massacre absurda i terrible”. García també ha alçat la veu en favor de la pagesia i en defensa de la llengua catalana.
